Maduro indulta un centenar d'opositors a tres mesos de les eleccions legislatives

MartorellSense previ avís, el govern de Veneçuela ha concedit per decret presidencial l'indult a més d'un centenar de presos i exiliats, entre els quals hi ha diputats opositors però també periodistes i altres actors socials detinguts i acusats per diversos delictes. La mesura de gràcia és el resultat de la negociació amb una part de l'oposició política i arriba quan falten pocs dies perquè venci el termini per presentar candidatura a les eleccions legislatives del pròxim 6 de desembre, sobre les quals ja hi ha un anunci de boicot per part de bona part de la fragmentada oposició veneçolana.

El ministre de Comunicació, Jorge Rodríguez, ha sigut l'encarregat de fer l'anunci i ha argumentat que la voluntat de l'executiu de Nicolás Maduro és "aprofundir en el procés de reconciliació nacional" a tres mesos dels comicis que han de renovar l'Assemblea Nacional, en mans per primer cop dels antichavistes però buidada de tot poder.

Entre la llista dels indultats hi ha l'expresident del Parlament Henry Ramos Allup, l'exvicepresident de la cambra Juan Pablo Guanipa i el diputat Miguel Pizarro, així com Freddy Guevara o Roberto Marrero, estrets col·laboradors de Juan Guaidó. A banda, també hi ha el politòleg Nicmer Evans o l'activista Vasco da Costa, detingut dies abans de les eleccions presidencials del 2018.

En total, són 110 els beneficiats, i en diferents situacions penals. Els que estaven tancats han estat alliberats davant de l'alegria de simpatitzants i de la família, que els han rebut a les portes del centre penitenciari. Fora de la mesura queden figures destacades com alts comandaments de l'exèrcit amb Hugo Chávez acusats de suposades conspiracions, l'expresident del Parlament Julio Borges o els dirigents Leopoldo López, exiliat a l'ambaixada espanyola de Caracas, i el mateix Guaidó, autoproclamat president interí del país.

Els indults massius posen més pressió sobre l'oposició antichavista, en ple debat de si ha de presentar candidatura per a les legislatives del desembre o, si com aposta Guaidó, és millor no participar-hi per evidenciar la falta de llibertats al país. Guaidó, que havia anunciat un gran boicot electoral abans que es convoquessin els comicis, ha perdut aliats en la seva estratègia durant les últimes setmanes. Com apunta Anna Ayuso, investigadora sènior del Cidob i especialista en la regió llatinoamericana, el perdó presidencial pot "marginar" l'home que el gener del 2019 va personificar l'esperança per una alternativa a Maduro, però que amb el pas dels mesos i després de gestos de cara a la galeria ha perdut tota la iniciativa i l'empenta.

L'aposta de Capriles

A l'altra banda hi ha Henrique Capriles, que havia estat la cara visible de l'oposició i que, amb un tarannà més centrista que Guaidó i Leopoldo López, s'ha mostrat partidari de concórrer als comicis si es donen certes garanties perquè considera que és una oportunitat per poder exigir una negociació seriosa amb el govern que resolgui la profunda crisi política i institucional veneçolana.

Quan fa dos dies el règim va permetre al diputat Juan Requesens esperar el judici en arrest domiciliari després de 572 dies pres, Capriles ja va valorar amb cautela el gest de l'executiu, de la mateixa manera que ho ha fet amb els indults d'ara. "Tant de bo aquest senyal sigui veritable", ha escrit en el seu compte de Twitter, alhora que ha reclamat l'alliberament d'altres presos polítics que continuen "segrestats".

En canvi, per a Guaidó els indults no són cap altra cosa que un maquillatge del govern chavista en un intent de "legitimar les maniobres". També a través de les xarxes socials, ha denunciat que encara queden "centenars de presos polítics rere les reixes de la dictadura". Guaidó també ha lamentat que entre els beneficiaris de la mesura no s'hi trobi cap policia ni militar.

El dilema de si acceptar o no les regles del joc chavista és recurrent. En les últimes eleccions presidencials, el 2018, Maduro no va tenir gairebé rivals per ser reescollit per una àmplia majoria, malgrat les crítiques per no haver estat un procés democràtic. "El govern torna a fer servir la tàctica d'utilitzar els presos polítics com a moneda de canvi", analitza Anna Ayuso, en referència a les anteriors mesures de gràcia que ha concedit en moments que li ha interessat políticament per assenyalar que "van de bona fe". Amb tot, el perdó és el més significatiu que s'ha dictat fins ara si es té en compte el nombre de beneficiats i, sobretot, la seva rellevància política.

Des de la Unió Europea, que manté el suport a Guaidó i les sancions al règim de Maduro, el cap de la diplomàcia, Josep Borrell, ha qualificat de "bona notícia" l'excarceració dels crítics de Maduro i ha assenyalat que es tracta d'una "condició sine qua non per seguir avançant en l'organització d'unes eleccions lliures, inclusives i transparents".

La llibertat de la dissidència és una de les exigències de l'oposició política per concórrer a les eleccions però el govern de Maduro ja n'ha incomplert una de destacada com és la independència de l'autoritat electoral, al situar membres del chavisme en la seva cúpula. L'organisme és clau per determinar la inclusió de candidats i per fixar les regles del procés.