Internacional 13/04/2015

Catalunya europea o espanyola? Esgrima diplomàtica Mas-Rajoy amb la UE com a espectadora

Aquests són els 10 subtils dards que s'han creuat el president de la Generalitat i el cap de l'executiu espanyol a la cimera euromediterrània al Palau de Pedralbes

Roger Mateos
3 min
Artur Mas i Mariano Rajoy han exercit d'amfitrions a la cimera euromediterrània sobre seguretat al Palau de Pedralbes / FRANCESC MELCION

BarcelonaDuel diplomàtic entre Artur Mas i Mariano Rajoy a la cimera euromediterrània sobre seguretat d'aquest dilluns al Palau de Pedralbes de Barcelona. Mas jugava a casa, en unes instal·lacions propietat de la Generalitat, però el govern espanyol era l'amfitrió de la cita, que ha reunit els ministres d'Afers Exteriors de la Unió Europea i dels països de la ribera sud del Mediterrani. En els discursos de benvinguda –Mas ha estat el primer a parlar, Rajoy ha clos la ronda–, el president de la Generalitat i el cap de l'executiu espanyol s'han creuat un grapat de subtils indirectes sobre l'essència espanyola o europea de Catalunya, amb el procés sobiranista com a rerefons.

Els dards de Mas

1. El president de la Generalitat ha iniciat el seu discurs de cinc minuts en català, explicant a les autoritats presents que es trobaven "a Barcelona i a Catalunya", un territori que, segons ha remarcat, "va néixer i créixer sent mediterrani i europeu". Cap menció a la història de Catalunya dins d'Espanya.

2. Ha invocat la pertinença històrica del territori català a l'imperi Carolingi. Una manera de rememorar que el que ara és Catalunya va dependre –al segle IX– d'un espai europeu amb capital a Aquisgrà –ha citat el nom en alemany, Aachen–, no pas a Madrid.

3. Ha reivindicat les "arrels profundes" de l'autogovern català, fins al punt de recordar que ell és "el 129è president" de la Generalitat, una institució que, segons ha recordat davant els presents, va néixer el 1359. Una dada que li ha permès contextualitzar la vella identitat de Catalunya, ara en ple debat sobre el seu futur polític.

4. No ha mencionat explícitament la seva aspiració independentista, però ha parafrasejat Winston Churchill i ha conclòs la seva intervenció amb una frase amb càrrega política: "Els catalans podem mirar lluny cap enrere i podem mirar nous horitzons, mediterranis i europeus".

5. No ha desaprofitat l'ocasió per deixar en evidència l'escassa destresa de Rajoy en llengües estrangeres –el president del govern espanyol només s'ha adreçat en castellà– i ha fragmentat el seu breu discurs en quatre idiomes: català, anglès, francès i castellà.

Les indirectes de Rajoy

1. Pulcritud institucional. A diferència del Fòrum Econòmic Mediterrani, celebrat l'octubre del 2013 al mateix Palau de Pedralbes, en què la Moncloa va bandejar Mas dels discursos de benvinguda –i va motivar les queixes públiques de la Generalitat–, aquest cop Rajoy ha procurat no donar cap excusa per a la protesta. Es va afanyar a convidar Mas a participar en la inauguració de la cimera, li ha permès intervenir el primer i l'ha situat al costat del mateix president espanyol en les protocol·làries salutacions als ministres i a la foto de família. La Moncloa no volia donar una imatge de menyspreu cap a les institucions catalanes davant els representants de la Unió Europea.

2. A diferència de Mas, no ha trigat a remarcar que la cimera se celebra en una ciutat "catalana", però també ha volgut subratllar l'"espanyolitat" de Catalunya. Barcelona és, de fet, "la capital espanyola del Mediterrani", ha assegurat el cap de l'executiu central en el primer minut de la seva intervenció.

3. Ha citat Miguel de Cervantes per lligar Barcelona a la història d'Espanya. L'ha descrit com una "gran, famosa, rica i ben fundada ciutat", que és "l'honra d'Espanya i flor de les belles ciutats del món". A més, ha tret pit pel fet que, amb l'organització d'aquesta cimera, el govern espanyol "torna a situar Barcelona a l'epicentre" de la política euromediterrània.

Aquest interès de Rajoy a recalcar l'espanyolitat de Barcelona ha provocat l'aparició d'un vídeo satíric a YouTube que fa un recompte en clau humorístic de les vegades que ha pronunciat alguna paraula amb l'arrel 'espany'. La música hi acompanya molt.

4. Després d'alertar de "l'amenaça jihadista" que sobrevola tot l'arc mediterrani, ha reivindicat "la unitat enfront de la disgregació, l'altura de mires, els molts segles de convivència, tot el que tenim en comú enfront del que els separa, els valors comuns". Una apel·lació a la unitat que, dita a Barcelona i davant de Mas, no ha passat desapercebuda.

5. Picada d'ullet als Mossos d'Esquadra. Els ha felicitat per la desarticulació d'una cèl·lula jihadista la setmana passada pels voltants de Barcelona i ha deixat clar que la unitat d'acció dels "cossos i forces de seguretat de l'Estat" és la clau per combatre el jihadisme. "Només actuant junts podrem fer front a la maldat i derrotarem la barbàrie terrorista", ha reblat.

stats