Internacional 12/01/2021

Europa, preocupada per la variant britànica del covid-19

Segons el diari 'Bild', Angela Merkel creu que calen "8 o 10 setmanes més" de restriccions dures

Albert Castellví Roca
6 min
La cancellera alemanya, Angela Merkel

SabadellLa variant britànica del virus del covid-19 pot fer empitjorar la ja complicada situació de la pandèmia a Europa i podria obligar a imposar restriccions dures durant més temps del previst. Ho ha avisat la cancellera alemanya, Angela Merkel, en una reunió amb els diputats del seu partit. "Ens calen vuit o deu setmanes més de mesures dures", els ha dit Merkel, segons el diari Bild. Això implicaria que les restriccions actuals al país germànic, que en principi s'havien d'aixecar el 31 de gener, continuarien en vigor aproximadament fins a finals de març, a les portes de Setmana Santa. Ara bé, segons l'agència Reuters tres dels participants a la trobada han matisat que la cancellera no ha explicitat que calgués allargar les restriccions, sinó que ha advertit que "les pròximes vuit o deu setmanes poden ser molt dures si la variant britànica s'escampa per Alemanya".

El diari també assegura que Merkel ha dit als seus companys de partit que si no s'actua la nova versió del coronavirus pot provocar que per Setmana Santa la incidència del covid-19 a Alemanya s'hagi multiplicat per deu. Novament les fonts de Reuters han rebaixat el grau d'alarma, assegurant que la cancellera s'ha referit al fet que el nombre de contagis s'ha multiplicat per deu a Irlanda com a conseqüència de l'arribada de la nova soca al país.

Després d'haver superat amb un èxit notable la primera onada, a la tardor Alemanya va veure com les seves xifres de contagi es disparaven. Això va fer que a principis de novembre es comencessin a imposar restriccions importants, però les mesures es van revelar insuficients i a mitjans de desembre es va apujar el llistó: es va evitar el confinament domiciliari, però es van tancar les escoles i tots els comerços no essencials, a més de l'hostaleria i les instal·lacions esportives i culturals, que ja no funcionaven des de la fase anterior. Aquestes mesures, que van afectar de ple les festes de Nadal, s'havien d'aixecar el 10 de gener, però la setmana passada es va decidir mantenir-les en vigor fins a final d'aquest mes. Ara la seva vigència es podria allargar encara dos mesos més.

Malgrat les importants restriccions a la mobilitat de les últimes setmanes, Alemanya es troba ara mateix en el moment més crític de la pandèmia. El 30 de desembre va reportar la xifra més alta de nous contagis (49.044), i el 7 de gener la segona més elevada (45.333). Aquell dia també es va registrar el nombre més alt de morts per covid-19 al país, amb 1.152.

L'amenaça s'estén

La preocupació per la variant britànica del coronavirus ha arribat també als Països Baixos. Aquest dimarts al vespre, el primer ministre, Mark Rutte, ha anunciat que s’allargarien tres setmanes, fins al 9 de febrer, les mesures actuals, que s’havien d’aixecar dimecres que ve i que inclouen el tancament d’escoles i de l’activitat econòmica no essencial, i la recomanació de quedar-se a casa.

Tot i que encara no hi ha estudis concloents que ho confirmin, la variant britànica del coronavirus, detectada a mitjans de desembre, es considera més contagiosa que l'original (el govern britànic va parlar d'un grau de transmissibilitat fins a un 70% més elevat). Quan es va detectar, molts països van restringir temporalment l'arribada de viatgers procedents del Regne Unit, però això no ha impedit que la nova soca s'hagi anat escampant per Europa i per la resta del món. La setmana passada, per exemple, se'n va detectar el primer cas a Catalunya.

La nova soca ha disparat els índexs de contagi al Regne Unit, que durant les dues últimes setmanes s'ha situat cada dia per sobre dels 50.000 diagnòstics diaris i divendres va arribar a un pic de més de 68.000, la xifra més alta des de l'inici de la pandèmia. Des del 4 de gener el país viu un nou confinament domiciliari: només es pot sortir de casa per comprar aliments, per motius mèdics, per fer exercici un cop al dia o per anar a treballar si no hi ha opció de fer-ho a distància.

A banda de la variant britànica, al desembre se'n va detectar una altra a Sud-àfrica que també ha disparat la incidència del virus en aquell país fins als nivells més alts fins ara. Aquest dilluns el Japó va identificar una altra variació del virus en quatre persones procedents del Brasil. Els experts situen aquestes mutacions dins del comportament previsible del virus i consideren que probablement les vacunes existents són eficaces també contra aquestes noves variants. Fins i tot en cas que no ho fossin, però, les vacunes s'haurien de poder adaptar ràpidament perquè ofereixin immunitat contra aquestes variacions.

Alemanya va comprar vacunes al marge de la UE

A banda del possible allargament de les restriccions, Alemanya també busca la manera de parar els peus al virus amb l'ajuda de les vacunes. En aquest sentit, la setmana passada Reuters va revelar que el govern d'Angela Merkel havia negociat directament amb les empreses alemanyes CureVac i BioNTech per comprar-los, en conjunt, 50 milions de dosis de les seves respectives vacunes. Els acords es van signar al marge de la Unió Europea, malgrat que els Vint-i-set havien pactat que els estats no negociarien directament amb els laboratoris i que deixaven aquesta responsabilitat exclusivament en mans de Brussel·les.

Segons un funcionari del ministeri de Salut alemany (i tal com consta també en un document al qual ha tingut accés l'agència de notícies), el 31 d'agost el govern de Merkel va signar un acord amb CureVac per a l'adquisició de 20 milions d'unitats de la vacuna que l'empresa estava desenvolupant, i el 8 de setembre en va signar un altre amb BioNTech per assegurar-se 30 milions de dosis de la vacuna que el laboratori alemany havia creat juntament amb Pfizer. En tots dos casos s'establia que aquestes dosis no es distribuirien fins que la UE no hagués rebut les que li corresponguessin en funció dels seus acords de compra.

Tots dos acords es van signar mentre la Comissió Europea negociava amb les dues companyies, unes converses que van concloure al novembre amb la compra anticipada per part de la UE de 300 milions de dosis de Pfizer-BioNTech (que es van començar a administrar el 27 de desembre a tota la Unió) i de 405 milions de CureVac, un prototip que encara no ha sigut aprovat.

El mateix divendres la presidenta de la Comissió, Ursula von der Leyen, va subratllar que "cap estat membre no està autoritzat a negociar [la compra de vacunes] en paral·lel", però fonts comunitàries es van negar a valorar si els acords del govern alemany amb els laboratoris entraven en contradicció amb el que s'havia pactat a Brussel·les.

stats