La mesquita faraònica de Bouteflika ‘made in China’

El règim construeix el tercer temple més gran del món en plena crisi econòmica al país

Una torre gegantina domina la badia d’Alger. Des de lluny sembla un gratacel o més aviat una enorme construcció industrial. Però es tracta del minaret de la Gran Mesquita d’Alger, de 265 metres, que quan estigui acabat serà el més alt del món, tot i que és en una zona d’activitat sísmica que ha obligat a utilitzar tècniques pioneres de protecció antiterratrèmols. Però, malgrat les advertències dels geòlegs, Abdelaziz Bouteflika, el president algerià derrocat per la protesta popular al carrer, volia superar l’alçada del minaret de la mesquita de Hassan II a Casablanca. Un altre exemple de la megalomania dels dictadors àrabs. Bouteflika ha caigut abans d’acabar la seva gran obra.

Al costat de la carretera Moutonnière, que condueix als barris de l’est de la capital, davant del mar, s’alça l’edifici faraònic. A més del minaret, hi destaquen una enorme cúpula daurada i una gran plaça amb un bosc de més de 600 columnes octogonals blanques. Quan estigui acabada, Djamaa al-Djazaïr serà la tercera mesquita més gran del món, darrere de la de Meca i la de Medina, i tindrà capacitat per a 120.000 fidels. El complex inclou un museu, una biblioteca, un centre de recerca sobre la història d’Algèria, un restaurant i un pàrquing de sis mil places.

La cancellera Angela Merkel va presidir la signatura del contracte amb una UTE d’arquitectes alemanys per dissenyar el projecte, i les obres van ser adjudicades a la China State Construction Engineering, el gegant estatal xinès que ha desembarcat a l’Àfrica. L’espanyola Fomento de Construcciones y Contratas (FCC) va quedar en segon lloc, tot i que el seu pressupost, uns 1.500 milions d’euros, era més ajustat al cost real que el dels xinesos. En més d’una ocasió, els enginyers alemanys han denunciat que la constructora asiàtica escatimava ciment. L’equip va ser substituït per una enginyeria francesa.

La polèmica obra no haurà servit ni tan sols per pal·liar el 13% d’atur que, segons les dades oficials, pateix Algèria. Al costat del luxós complex s’alcen uns barracons metàl·lics amb les finestres trencades enmig del no-res, on pernocten els obrers, entre els quals hi ha 10.000 xinesos i també bangladeshians i alguns subsaharians. A les sis de la tarda hi ha canvi de torn i alguns van a buscar un cafè al bar de la gasolinera més pròxima, on als prestatges s’ofereixen gels de bany i altres productes d’higiene que els empleats poden necessitar.

La humiliació inflama la revolta a Algèria

El projecte es va dissenyar el 2008 en època de vaques grasses per l’alt preu del petroli, amb un cost previst de 800 milions d’euros i una durada de quatre anys. Bouteflika va posar la primera pedra el 2011, però la situació s‘ha capgirat. El país ha vist caure les seves reserves de divises a causa de la baixada del preu del petroli, i les autoritats van reaccionar amb mesures d’austeritat. Els costos ja s’eleven als 2.200 milions, i encara no s’ha acabat la construcció.

“No volem més mesquites, volem hospitals”, deia la pancarta que portava a la manifestació de divendres a Alger una dona que anava acompanyada de tres criatures. Molts reclamen que la mesquita, que s’ha d’acabar aquest any, es converteixi en un hospital, i recorden que ja tenen 30.000 centres de culte a prop de casa en tots els barris i ciutats. I és que per a moltes famílies que tenen dificultats per arribar a finals de mes i pateixen la bombolla immobiliària i una sanitat pública precària, la gran mesquita és un exemple més d’un estat mafiós que els menysprea. El popular ninotaire Dilem ho explicava en una vinyeta al diari Liberté en què un home parla amb una dona davant de la Gran Mesquita: “En lloc d’anar a l’hospital, resarem per no posar-nos malalts”.