La misteriosa desaparició del Schindler suec

BarcelonaValent i negociador com cap altre, es calcula que Raoul Wallenberg va salvar uns 100.000 jueus hongaresos durant la Segona Guerra Mundial. Conegut com l’àngel de Budapest, nombrosos països, com els Estats Units, el Canadà, Austràlia i Israel, li han concedit la ciutadania honorífica. Tot i que, a la pràctica, la seva gesta mai va poder ser recompensada. Ara fa 70 anys, el Schindler suec desapareixia sense deixar rastre sota l’ombra allargada de l’Exèrcit Soviètic, que el va arrestar poc després d’expulsar els nazis de Budapest.

Des de llavors, el seu destí ha estat envoltat de misteri. Els russos van dir que va morir d’un atac de cor dos anys després de la seva detenció, tot i que, anys després, admetrien que, en realitat, havia sigut executat. Però, sense cos o proves que ho documentin, són molts els interrogants que queden sense resoldre. Alguns testimonis, fins i tot, afirmen que el van veure anys després de la seva suposada defunció.

Set dècades són moltes i si Wallenberg estigués viu ja tindria 103 anys. Per això, fa poques setmanes, la seva família va decidir demanar que l’estat suec el declari mort. “És una manera de fer front al trauma que vivim, de tancar un capítol i passar al següent”, explicaven a través d’un comunicat.

Que existeixi una acta formal de defunció, no obstant, no significa que s’oblidi el que va fer Wallenberg. Amb el setantè aniversari de la fi de la Segona Guerra Mundial, aquest 2015 que ara acaba, el seu record s’ha mostrat més viu que mai.

Papers falsos i cases refugi

Nascut l’any 1912, Wallenberg pertanyia a una de les famílies més riques i prestigioses de Suècia. Va estudiar arquitectura als Estats Units i parlava amb fluïdesa l’anglès, el francès i l’alemany, a part del suec, la seva llengua materna. Però, quan va tornar a Suècia, va comprovar que el seu títol americà no el qualificava per treballar com a arquitecte al seu país i va ser així com va decidir dedicar-se al món del comerç.

L’any 1944 els Estats Units van establir el Consell de Refugiats de Guerra, un organisme destinat a salvar els jueus de la persecució nazi i en el qual Suècia, com a país neutre, va jugar un paper molt important.

Els americans buscaven algú que pogués liderar l’operació a Hongria i Wallenberg semblava el candidat més apropiat. Parlava múltiples llengües i sabia com tractar els nazis, ja que havia visitat amb freqüència Alemanya i altres països ocupats arran dels seus negocis.

Nomenat primer secretari de la delegació sueca a Budapest, Wallenberg va arribar a la ciutat el juliol del 1944. Faltaven pocs mesos per a la fi de la guerra. Els 437.000 jueus que vivien fora de la capital ja havien sigut deportats i el diplomàtic havia d’intentar salvar els milers que encara quedaven a Budapest.

El primer que va fer va ser entregar passaports falsos a tots els que va poder. Seguidament va llogar alguns edificis i els va convertir en territori neutral suec, amb rètols a la porta en què es llegia “Biblioteca de Suècia” o “Institut d’Investigacions Suec”. En realitat, eren cases protegides on es van arribar a refugiar milers de persones.

I, a pocs dies de la derrota nazi, va aconseguir convèncer el general alemany que governava la ciutat perquè no destruís aquell gueto, desobeint les ordres que havia donat el mateix Hitler.

Es calcula que la seva heroica acció va salvar unes 100.000 vides d’una mort segura. No obstant això, els seus contactes amb els nord-americans van fer que els russos desconfiessin d’ell. El van prendre per un espia. Per això, després de conquerir Hongria, el van empresonar i el van enviar a Moscou, sense que se sàpiga encara quin va ser el seu final real.