Mor als 103 anys la Nobel de Medicina italiana Rita Levi-Montalcini
Va rebre el reconeixement el 1986 al costat de Stanley Cohen per les seves investigacions sobre el creixement de les cèl·lules neurològiques
ROMALa premi Nobel de Medicina italiana i senadora vitalícia Rita Levi-Montalcini ha mort aquest diumenge a la seva residència de Roma als 103 anys, segons han informat els mitjans de comunicació italians. Nascuda a Torí el 22 d'abril del 1909 al si d'una família jueva, va ser reconeguda amb el premi Nobel de Medicina el 1986 al costat de Stanley Cohen per les seves investigacions sobre el creixement de les cèl·lules neurològiques.
La seva neboda, Piera Levi-Montalcini, ha explicat que ha mort després de dinar. "S'ha apagat com es pot apagar una llarga i treballada existència que va ser feliç, sobretot en els moments de treball", en declaracions recollides pel diari torinès 'La Stampa'. "És clar que, si es té en compte l'edat, no podem dir que no ens ho esperàvem, però el buit que deixa no aconsegueixo encara imaginar-lo", ha afegit.
Entre les primeres reaccions a la mort de Levi-Montalcini hi ha la de l'alcalde de Roma, Gianni Alemanno, que ha considerat que amb la seva mort desapareix "una personalitat extraordinària, una dona que en la seva llarga i esplèndida vida va mostrar un compromís, una força i un enginy extraordinaris".
Una vida dedicada a la investigació, també en la clandestinitat
Montalcini es va doctorar en medicina a la Universitat de Torí el 1936, amb una tesi dirigida per l'històleg Giuseppe Levi, i després va treballar a la universitat torinesa fins al 1939. En començar la Segona Guerra Mundial i a causa de les amenaces de persecucions antisemites es va traslladar a Brussel·les, on va col·laborar a l'Institut Neurològic.
El 1940, després de l'entrada de les tropes de Hitler a Bèlgica, va tornar de nou a Itàlia i va organitzar a casa un petit laboratori de neuroembriologia experimental. Durant la guerra va viure clandestinament a Florència i va exercir com a metgessa de les tropes nord-americanes. Un cop finalitzada la guerra, es va reincorporar a la Universitat de Torí com a ajudant del professor Giuseppe Levi.
El 1947 es va traslladar als Estats Units després de la invitació del professor Viktor Hamburguer per anar a la Washington University de St. Louis, on va exercir la investigació i la docència a la càtedra de neurobiologia. Entre 1954 i 1960 va treballar al costat del bioquímic nord-americà Stanley Cohen en la identificació del factor de creixement i un any després va fundar a Roma un centre d'investigació sobre l'NGF ("nerve growth factor", factor de creixement nerviós). El 1969, prenent com a base aquest centre, es va crear l'Institut de Biologia Cel·lular, del qual va ocupar la direcció, passant a viure a cavall entre St. Louis i Roma, fins a establir-se definitivament a la capital italiana el 1977.
El 1986, l'Acadèmia de les Ciències sueca va atorgar a ella i a Stanley Cohen el premi Nobel de Medicina en reconeixement de les seves investigacions sobre el creixement de les cèl·lules neurològiques. Entre els premis que la doctora Levi-Montalcini ha rebut al llarg de la seva carrera figuren també dos guardons del Consell Superior d'Investigacions Científiques d'Espanya: el Diploma Internacional Ramón y Cajal, instaurat amb motiu del primer centenari de la teoria neuronal del científic espanyol i que li va ser concedit el 1988, i la Medalla d'Or (1990). L'1 d'agost del 2001 va ser nomenada senadora vitalícia pel llavors president de la República italiana, Carlo Azeglio Ciampi.
