Internacional 21/08/2020

"No hi ha substància química que no deixi rastre"

La catedràtica en química inorgànica Adela Muñoz analitza el possible verí usat contra Navalni

Mònica Bernabé
3 min
La catedràtica de Química Inorgànica de la Universitat de Sevilla Adela Muñoz Páez, al Centre d'Investigacions Científiques de l'Illa de la Cartoixa de Sevilla

BarcelonaLa catedràtica en química inorgànica Adela Muñoz és potser una de les persones que més en sap de verins. Autora del llibre Historia del veneno. De la cicuta al polonio (Debate, 2012), Muñoz sap analitzar com ningú quina substància química és la més mortífera i el seu ús al llarg dels segles.

Quin tipus de verí pot actuar amb tanta rapidesa com el que en teoria ha afectat el líder de l'oposició russa Aleksei Navalni?

En general els verins tenen un temps d'actuació llarg. Per exemple, el tal·li triga dos o tres dies a fer efecte. És el que Saddam Hussein feia servir amb els seus enemics. Així que jo em decanto per altres tres possibles verins: el cianur potàssic, el Novitxok o el poloni-210. Encara que aquest últim és bastant improbable que s'hagi utilitzat, perquè l'isòtop de poloni-210 requereix un reactor nuclear per ser sintetitzat, cosa que és molt cara. La policia russa ha dit que la substància que suposadament havia enverinat Navalni podria afectar també els que s'hi acostessin si no ho feien amb un vestit de protecció, i això passa amb el Novitxok. És el verí que també es va utilitzar en l'intent d'assassinat de l'exespia rus Serguei Skripal i la seva filla Iúlia a la localitat anglesa de Salisbury el 2018. Amb tot, és difícil arribar a una conclusió sobre la substància utilitzada amb Navalni. Tot són especulacions perquè tampoc han transcendit detalls sobre els seus símptomes.

Però el Novitxok es pot ingerir en un te sense que la persona que el pren se n’adoni?

El Novitxok pertany a la família dels organofosforats, és a dir que tenen un àtom de fòsfor i s'utilitzen com a insecticides. I la major part dels insecticides s'utilitzen en un medi líquid. El Novitxok és especialment letal en éssers humans amb una quantitat ínfima, cosa que fa difícil que sigui detectat pel gust o l'olfacte.

Quins efectes té?

És un verí neurotòxic que afecta el sistema nerviós central. En concret modifica el funcionament de l'acetilcolina, que és un neurotransmissor. En conseqüència és un verí que afecta el sistema motor i el fetge. Això fa que els que han estat enverinats amb Novitxok tinguin dificultats per caminar o moure els braços. També hi ha persones que han perdut la vista. Altres verins que maten ràpid tenen un efecte similar a quan t’ofeguen. És el cas del cianur potàssic, que fa que no t'arribi l’oxigen, cosa que provoca la mort de les cèl·lules del cervell.

La solució és fer un rentat d'estómac?

El rentat d'estómac pot ajudar amb alguns verins, però no amb tots. Per exemple, el lleixiu provoca cremades a l'entrar i al sortir del cos, per tant no és recomanable fer un rentat d'estómac. El Novitxok és un verí que s'assimila molt ràpidament, per tant també és difícil de tractar. Una manera és amb atropina, que també és una substància verinosa però que actua de manera oposada al Novitkox i serveix hi d'antídot, però el seu ús també és perillós perquè si no s'aplica en la dosi adequada pot ser mortal. De fet, l'exèrcit nord-americà va prohibir-ne l'ús en situacions d'emergència precisament per això.

Els metges de l'Hospital d'Omsk asseguraven que no havien trobat restes de verí al cos de Navalni. Hi ha algun verí que no deixi rastre?

Avui dia totes les substàncies tòxiques es poden detectar amb anàlisis als instituts toxicològics. N'hi ha algunes que es detecten molt ràpidament, com els metalls pesants: el plom, el cadmi, el mercuri... Altres costa més, però es pot detectar els productes que el verí genera al transformar-se a l'organisme o els efectes que té en els teixits. És a dir, no hi ha substància química que no deixi rastre.

On es pot aconseguir el Novitxok?

Novitxok és el nom d'una sèrie d'armes químiques desenvolupades per la Unió Soviètica i després per Rússia entre el 1971 i el 1993, i que són els agents neurotòxics més mortífers mai sintetitzats. En teoria no n'hi ha existències perquè el seu ús es va prohibir amb el tractat d'armes químiques i tots els estocs van ser destruïts, suposadament. Això no vol dir que no n'hi hagi en algun lloc, tenint en compte que és molt efectiu en quantitats petites.

stats