Internacional 06/03/2018

Els països del Nord declaren la guerra a la integració de l’Eurozona que defensa Macron

Es neguen, entre altres qüestions, a la creació d'un superministre de Finances

Esther Herrera
3 min
El president de la Comissió Europea, Jean-Claude Juncker.

Brussel·lesL’accelerador que vol posar el president francès, Emmanuel Macron, per reformar l’Eurozona no té més que obstacles i encara no ha començat a caminar. Els països del Nord de la Unió Europea, liderats per Holanda: Dinamarca, Suècia, Finlàndia, els països bàltics i Irlanda, van firmar ahir una declaració conjunta contra una major integració de la zona euro.

El projecte europeista sense complexos de Macron cap a una major integració de l’Eurozona després del Brexit no agrada als països més durs de la UE. Després que la cancellera alemanya, Angela Merkel, hagi pogut formar govern, París esperava que aviat comencessin a engegar les reformes, però ara és Holanda la que encapçala una dura oposició.

Els països del nord han firmat una declaració en què demanen posar el fre a les idees de més integració, com la creació d’un superministre de Finances de la UE, idea que va posar sobre la taula el desembre la Comissió Europea o la creació d’un pressupost específic per a l’Eurozona, com demana Macron. Els països recorden que s’ha d’optar per mesures i iniciatives que “tinguin suport entre els estats membres”, un toc d’atenció a l’executiu comunitari que sovint ha sigut criticada per proposar legislacions que generen incomoditat, com ara accelerar la creació d’un fons de garantia de dipòsits comú, que aquests països rebutgen.

“L’aprofundiment de la unió econòmica i monetària ha de posar l’èmfasi en les qüestions que tinguin un autèntic valor afegit i no en transferències de llarg termini a la UE. Per aquest motiu, la discussió ha de trobar un consens sobre “les coses necessàries”, en lloc de centrar-se en “les coses que agradarien”, assenyala el dur comunicat, en una clara referència als somnis europeistes de Macron.

Per als vuit països no es tracta d’una Eurozona més integrada amb mesures europees sinó a través de mesures nacionals. Fins ara, el Regne Unit era el principal escull perquè la UE avancés en la integració, però el replegament dels països per seguir defensant el seu paper nacional cada cop s’està sentint més, com han demostrat en molts resultats electorals a Itàlia, Holanda o Finlàndia. Per això, el comunicat defensa que siguin els governs els que aprofitin les bones perspectives econòmiques per preparar-se per a una futura crisi i evitar ser rescatats. Alhora, consideren que en cas que un país necessiti un rescat, siguin els titulars de deute públic els que assumeixin les pèrdues amb quitances o reestructuracions, abans d’injectar diners públics.

“Es comença implementant reformes estructurals i respectant el Pacte d’Estabilitat i Creixement [que obliga, entre d’altres, a no sobrepassar el 3% de dèficit]”, diu el document en un avís al països del sud que cal seguir complint. “Una unió monetària forta requereix primer i sobretot accions decisives a nivell dels estats i un ple compliment de les normes comunes que ja tenim”, recorda. Amb tot, sí que donen suport a la creació d’un Fons Monetari Europeu, organisme que absorbiria l’actual Mecanisme Europeu d’Estabilitat (MEDE), fons en què acudeixen els països que necessiten ser rescatats, nascut el 2012. Això sí, insta que segueixi estant en mans dels estats membres i Brussel·les no hi tingui més poder.

Una nova escletxa entre el Nord i Sud de la UE pot obrir-se entre els líders, perquè per la banda de Macron, també estan països com Espanya, Portugal o Grècia.

stats