El papa Francesc demana abolir la pena de mort en tots els casos
El Vaticà modifica l’article que l’acceptava i en justificava l’aplicació, i assegura que és una pràctica “inadmissible” que ha quedat obsoleta
BarcelonaDes que va arribar al Vaticà, el març del 2013, el papa Francesc havia reiterat la seva disconformitat amb l’aplicació de la pena de mort. Ahir, després de mesos de debat, es va anunciar que el pontífex ha modificat el catecisme i que, des d’aquest moment, l’Església catòlica declara “inadmissible” aquest tipus de mesura penal i mostra el seu compromís a treballar per aconseguir-ne l’abolició a tot el món.
El prefecte de la Congregació per a la Doctrina de la Fe, Luis Ladaria, va ser l’encarregat de presentar aquest canvi en l’article 2.267 del catecisme, el llibre doctrinal que agrupa les bases del catolicisme. “L’Església ensenya, a la llum de l’Evangeli, que la pena de mort és inadmissible, perquè atempta contra la inviolabilitat i la dignitat de la persona, i es compromet amb determinació a la seva abolició a tot el món”, diu el nou text, datat l’1 d’agost del 2018, que entrarà en vigor amb la seva publicació al diari oficial, L’Osservatore Vaticano, i a l’ Acta Apostolicae Sedis, que recull els textos oficials de la Santa Seu.
Un canvi significatiu
Fins ahir, però, l’Església catòlica defensava aquesta pràctica -i durant un temps, la utilitzava-. Tant és així que en el mateix article s’hi fa referència: “Durant molt de temps el recurs a la pena de mort per part de l’autoritat legítima, després d’un procés adequat, va ser considerat una resposta apropiada a la gravetat d’alguns delictes i un mitjà admissible, tot i que extrem, per a la tutela del bé comú”. En el text anterior, promulgat el 1992, durant el pontificat del papa Joan Pau II, es podia llegir que s’aprovava la pena capital quan fos “l’únic camí possible per defensar eficaçment les vides humanes de l’agressor injust”.
El Vaticà va justificar ahir la implementació d’aquest canvi com un exercici per incrementar el valor de les vides humanes. “Està cada vegada més viva la consciència que la dignitat de la persona no es perd ni tan sols després d’haver comès crims molt greus, i s’ha estès una nova comprensió sobre el sentit de les sancions penals per part dels estats”, argumenta l’escrit, que apunta que ara “s’han implementat sistemes de detenció més eficaços que garanteixen la defensa dels ciutadans, però no treuen la possibilitat de redimir-se definitivament”.
Pressionar els estats
Per presentar la modificació, el cardenal espanyol Ladaria va enviar una carta als bisbes d’arreu del planeta on va subratllar que, si bé “la situació política i social del passat feia de la pena de mort un instrument acceptable”, avui ha quedat obsoleta. L’objectiu d’aquesta maniobra, com ha insistit el Papa, és fer pressió per eliminar la pràctica. Sobretot en països de majoria catòlica, com Xile, Puerto Rico, Guinea Equatorial o les Filipines, on en els últims anys han augmentat els casos d’execucions extrajudicials en el marc de la lluita contra el tràfic de droga del polèmic president Rodrigo Duterte; però també a la Xina -l’estat que més persones executa-, Bielorússia, l’Iran, el Japó o els Estats Units.
De fet, una de les primeres reaccions va arribar ahir mateix des del país nord-americà. El governador de Nova York, Andrew Cuomo, va indicar que promourà l’anul·lació de la pena de mort a escala estatal als Estats Units -on 31 dels 50 estats continuen utilitzant la pena capital-. “Amb solidaritat amb el papa Francesc”, va remarcar el mandatari de l’estat novaiorquès, un dels 19 estats que ja en van prohibir l’ús. El cas de Cuomo és significatiu: és fill de l’antic governador de Nova York, Mario Cumo, que ja va lluitar amb mateix propòsit durant la dècada dels 80.
