El Partit Pirata, a un pas de formar una coalició de govern a Islàndia

BarcelonaVot protesta

El Partit Pirata islandès pot ser el primer que arriba al poder a Europa. En tancar aquesta edició, la branca islandesa d’aquest moviment polític d’inspiració llibertària que reclama la democràcia participativa a través d’internet, el lliure accés a la informació i la privacitat dels ciutadans a les xarxes, es disputava amb els conservadors les eleccions legislatives en aquesta illa de 330.000 habitants, un dels llocs del món que va patir amb més cruesa la crisi financera del 2008. Els pirates tenen un acord amb els verds i els socialdemòcrates per formar un govern d’esquerres que desbanqui els conservadors del Partit de la Independència.

Els pirates capitalitzen així la desconfiança en el sistema polític. “He votat pels pirates aquest cop perquè vull un canvi. Estic cansat de tot aquest desastre”, deia a l’agència Reuters Georg Johansoon, un aturat de 49 anys, després de votar.

Es tracta, doncs, fonamentalment d’un vot protesta, en un lloc petit on l’elit local ha estat marcada per l’escàndol des de la bancarrota, el 2009, dels dos principals bancs del país, que es beneficiaven de l’enginyeria financera i que van deixar un forat tan gran que era impossible que fossin rescatats per les minses finances públiques.

Crisi política

El primer ministre conservador, Sigmundur David Gunnlaugsson, va haver de dimitir per la seva implicació en l’escàndol dels papers de Panamà, que van desencadenar les protestes més importants de la història del país. La millor carta dels conservadors era la millora de la situació econòmica, amb un creixement del 4,3% basat sobretot en el turisme. El país, però, encara arrossega els controls de capitals que es van imposar pel crac financer.

“El Partit Pirata ha canalitzat la desconfiança en la política oficial a Islàndia. Una desconfiança que s’ha viscut en molts altres països els últims anys i que ha emergit de diferents maneres: als Estats Units amb Bernie Sanders i Donald Trump, a Grècia amb Syriza i a Espanya amb Podem”, escriu Hjortur J. Gudmundsson, periodista del portal Mbl.

Amb un 5% de vots als comicis del 2013, quan Gunnlaugsson va presentar al dimissió, el Partit Pirata es va disparar a les enquestes fins al 43%. Després, les disputes internes i ideològiques van erosionar la formació.