El príncep hereu de l'Aràbia Saudita va ordenar segrestar i torturar dissidents abans de la mort de Khashoggi

El comando especial va fer almenys una dotzena d'intervencions ràpides per encàrrec reial

Mark Mazzetti / Ben Hubbard / 'THE NEW YORK TIMES'

El príncep hereu Mohammed bin Salman, de l’Aràbia Saudita, va autoritzar una campanya secreta per silenciar els dissidents que va incloure la vigilància, el segrest, la detenció i la tortura de ciutadans saudites. L'operació es va orquestrar més d’un any abans de l’ assassinat del periodista Jamal Khashoggi al consolat d'Istanbul, segons fonts pròximes al cas.

Així, l'assassinat i desmembrament de Khashoggi, l'octubre de l'any passat, va ser el cas més sagnant de les missions clandestines que va fer l'equip a qui se li va encomanar l'ordre reial de silenciar els dissidents. El comando especial va participar en almenys una dotzena d'operacions a partir de l'any 2017, segons els càlculs de funcionaris nord-americans. Entre els encàrrecs hi havia la repatriació forçosa de saudites des d'altres països àrabs i la detenció i la repressió de presoners als palaus del príncep hereu i el seu pare, el rei Salman.

Un dels saudites detinguts pel grup, professor universitari de lingüística i autor d'un bloc sobre dones, va intentar treure's la vida l'any passat després de ser sotmès a tortures psicològiques, segons informes d'intel·ligència nord-americans.

Qui és Khashoggi i per què molesta?

L'activitat d'aquest equip, especialitzat en intervencions ràpides, era tan elevada que el mes de juny el seu líder va demanar a un alt conseller del príncep si podien fer festa durant l'Aid al-Fitr, la festa que marcar el final del Ramadà.

Els detalls sobre les operacions del comando provenen de la informació recollida per funcionaris nord-americans que han llegit avaluacions d’intel·ligència classificada sobre la campanya del príncep hereu, així com de saudites amb coneixement directe d’algunes de les operacions. Tot plegat, amb la condició de mantenir l'anonimat, per por a les dures represàlies per la divulgació d’informacions classificades o, en el cas dels saudites, d’enfrontar-se al govern de Riad. 

Un portaveu de l'ambaixada saudita a Washington va dir que el regne "es pren les al·legacions de maltractament dels acusats en espera de judici o les condemnes dels acusats molt seriosament".  Les lleis saudites prohibeixen la tortura i demanen explicacions per aquests abusos de poder, va dir el portaveu, i els jutges no poden acceptar confessions obtingudes sota coacció. En aquest sentit, va assegurar que el fiscal del Regne i la Comissió Saudita de Drets Humans estan investigant "denúncies recents".

El govern saudita insisteix que l'assassinat de Khashoggi no va ser un assassinat ordenat per Riad sinó que l'equip va prendre la decisió sense consultar-ho, i que per això són processats per un jutjat saudita. Per contra, tant  Turquia com les agències d'informació nord-americanes sostenen que l’assassinat va ser premeditat. Els 11 membres del comando, que no han estat identificats públicament, s'enfronten a càrrecs penals per assassinat, i per a cinc d'ells la fiscalia demana pena de mort.

Després de l'assassinat del periodista al consolat d'Istanbul, els funcionaris saudites van reconèixer que el servei d’intel·ligència saudita tenia l'ordre permanent de deportar els ciutadans del regne dissidents, però van negar que es formés un equip especial per fer-ho.

La repressió a l'Aràbia Saudita va augmentar bruscament després que el príncep Mohamed va ser nomenat príncep hereu el 2017, període en què es movia ràpidament per consolidar el poder i en què va desbancar de la cursa per la successió el  príncep Mohammed bin Nayef.

Des de llavors, les forces de seguretat saudites han detingut desenes de clergues, intel·lectuals i activistes que consideraven una amenaça per al règim, així com persones que havien publicat comentaris crítics o sarcàstics sobre el govern a Twitter.  "Mai havíem vist una escalada com aquesta", va dir Bruce Riedel, un exmembre de la CIA i  analista del 'think tank' Brookings. "En el passat, un dissident com Jamal Khashoggi no s'hauria considerat digne d'aquest esforç".