Putin posa l’ull al Pròxim Orient

MoscouL’Iran adquireix cada dia una posició més important en l’agenda de Rússia. No només Moscou es va oferir per acollir les converses sobre el programa nuclear iranià, sinó que ara fa servir la predisposició negociadora del país persa per avançar posicions en la seva política al Pròxim Orient. El president rus, Vladímir Putin, va vincular ahir el ritme de les negociacions a la decisió de Rússia d’aixecar el bloqueig del subministrament de míssils S-300 a l’Iran. “Amb el progrés que s’ha fet en la qüestió nuclear iraniana, que és francament positiu, no veiem cap raó per mantenir l’embargament [de míssils S-300]”, va dir Putin en un programa televisat anual en què respon a les preguntes dels ciutadans de la federació.

Paral·lelament, el seu ministre d’Afers Estrangers, Serguei Lavrov, deixava clar, en una conferència de seguretat internacional a la capital russa, que el document preliminar al qual han arribat les parts en aquestes negociacions hauria de ser raó suficient per posar fi al “cruel” aïllament imposat al país persa.

La decisió d’aixecar la prohibició del subministrament a l’Iran d’aquest sistema de defensa aeri marca un nou rumb de la política de Moscou al Pròxim Orient. Una setmana després que se celebrés la segona ronda de negociacions entre les potències occidentals i l’Iran a la capital russa, el Kremlin corregeix l’única sanció unilateral que havia imposat a Teheran el 2010. Deixa així un missatge clar: si les negociacions fracassen Rússia no donarà suport a noves sancions contra l’Iran.

És un moviment ben estratègic. Si s’aixequen les sancions existents Rússia haurà reforçat la seva posició com a subministrador d’armes a una de les potències líders del Pròxim Orient. Fins i tot si Occident reprèn les relacions comercials amb Teheran és poc probable que inclogui armes i equipament militar. Rússia, per tant, guanya en qualsevol dels escenaris.

Però amb l’escenari geopolític que ha deixat el conflicte ucraïnès, Rússia no només busca lucrar-se amb l’Iran. Tenint en compte la tensió en les relacions amb els Estats Units i la Unió Europea, Rússia ha buscat reforçar noves aliances a l’est. Si desapareixen les sancions a Tehran Moscou segurament impulsarà que aquest país ingressi a l’Organització de Cooperació de Xangai, que pretén contrarestar l’OTAN. A més de Rússia, en formen part la Xina, el Kazakhstan, el Kirguizistan, el Tadjikistan i l’Uzbekistan.

De fet, a la Conferència de Seguretat Internacional, el ministre de Defensa iranià, Hossein Dehghan, va expressar la disposició del seu país a col·laborar amb Moscou, Pequín i Nova Delhi per frenar l’expansió de l’OTAN i el desplegament d’un escut antimíssils a Europa. Lavrov també va ser crític amb els plans de construcció d’aquest escut, impulsat per Washington.

“Si es mantenen els plans de l’escut antimíssils global sense cap tipus de correcció, encara que hi hagi progressos en les negociacions sobre el programa nuclear iranià, hauran quedat clars els motius reals de la construcció d’aquest escut”, va dir el canceller rus fent referència al seu país.

Recels a Washington

Els Estats Units i Israel no han vist amb bons ulls la represa de les relacions entre el Kremlin i l’Iran. Tots dos veuen el subministrament dels míssils com una amenaça. Vladímir Putin, però, va insistir en la seva ronda de preguntes anual que aquests míssils “no representen cap amenaça, són només armes de defensa”.

La creixent bretxa que Moscou manté amb Washington ja ha tingut un impacte advers en les relacions entre Rússia i un bon nombre dels aliats nord-americans a Europa i l’Àsia. I també amb Israel.

Des del començament del conflicte a Síria, Rússia s’ha guanyat crítics als països àrabs, especialment a la regió del Golf. El suport de Moscou al president sirià, Baixar al-Assad, contrasta amb el posicionament de l’Aràbia Saudita o Qatar als seus oponents. Però cal tenir clara una cosa, l’Iran ha sigut l’aliat de facto de Rússia a Síria i també en l’enfrontament a l’Estat Islàmic a l’Iraq, un grup que Moscou veu com una amenaça. El mateix Putin el qualificava ahir com “la principal amenaça que hi ha al món actualment”.

Recentment Rússia ha sigut crítica també amb la intervenció militar al Iemen de la coalició internacional liderada pels Estats Units. I és que actuen contra els rebels houthis, la branca xiïta opositora que controla part del país i als quals dóna suport l’Iran.

Per tant, no hi ha una aliança expressa entre Rússia i l’Iran, però mantenen interessos similars en moltes qüestions de pes actuals.

Fa cinc anys era difícil preveure que Rússia tingués cap interès al Pròxim Orient, a excepció d’alguns acords comercials amb règims de l’època de la Guerra Freda. Però la situació ara és ben diferent. Síria s’ha convertit en el símbol del retorn de Rússia a la regió; Egipte, en el símbol de l’esperança per revifar vells lligams, i Turquia, com un nou tipus de vincle amb la UE. És l’Iran, però, qui pot obrir la porta a Rússia a una nova política al Pròxim Orient.

El xou del Vladímir

El president de Rússia, Vladímir Putin, té el seu propi programa anual de televisió des de fa més de deu anys. És una espècie de línia directa amb el mandatari, que respon a les preguntes dels ciutadans. Ahir, durant gairebé quatre hores, Putin va fer ús de la seva coneguda bona retòrica per satisfer les nombroses demandes sobre política internacional i també temes locals. Aquesta edició va estar marcada per la crisi econòmica, de la qual el president diu que s’estan recuperant. Però sempre hi ha lloc per a temes més banals. Per exemple, un ciutadà li va preguntar si voldria clonar-se. Putin va ignorar la pregunta. Una dona també li va demanar consell per convèncer el seu marit de tenir un gos; Putin va suggerir a l’home que complagui la seva dona. I qui és el valent que ara li diu que no a l’home fort de Rússia?