Putin suspèn tots els vols a Egipte, un nou cop al sector turístic

TunisEl govern egipci s’ha quedat completament sol en la negativa a acceptar la creixent possibilitat que un atemptat fos la causa que va provocar el sinistre d’un avió rus la setmana passada a Egipte en què van morir 224 persones. El Kremlin, escèptic en un principi davant la reivindicació de l’autodenominat Estat Islàmic, que assegurava que havia abatut l’aparell, va ordenar ahir suspendre tots els vols comercials russos a Egipte fins que no s’aclareixen les causes del sinistre. A més, Rússia ha posat en marxa un pla de repatriació urgent de tots els seus ciutadans que ara mateix són al país àrab, aproximadament uns 45.000.

La decisió s’ha pres a instàncies d’Aleksander Bortnikov, cap dels serveis d’intel·ligència russos. “Fins que no sapiguem les autèntiques raons del que ha passat, crec oportú aturar els vols a Rússia”, va declarar ahir Bortnikov. Moscou va reaccionar unes hores després que se sabés que les agències d’intel·ligència dels Estats Units i de la Gran Bretanya consideren cada cop més probable la hipòtesi d’un atemptat, després d’haver interceptat comunicacions entre membres de l’Estat Islàmic a Síria i a Egipte.

L’agència de notícies AFP va aportar ahir una nova informació que apunta en aquesta direcció, en citar una font anònima de l’equip que està analitzant les caixes negres de l’Airbus 321 sinistrat que afirma que es va produir una explosió sobtada en ple vol. Les dades gravades a les caixes indiquen que “tot era normal” fins que 24 minuts després de l’enlairament l’aparell va caure en picat, la qual cosa apunta a “una sobtada descompressió explosiva”, probablement provocada per una bomba. Alguns analistes han suggerit que l’artefacte es podria haver introduït al compartiment de les maletes, aprofitant els laxos controls de l’aeroport de Xarm al-Xeikh.

Si es confirmen aquestes sospites, el sector turístic egipci, que tot just estava en una fase ascendent després de més de quatre anys plens de frustracions, haurà tornat a rebre un cop duríssim. El govern presidit pel mariscal Abdel Fattah al-Sissi havia apostat fort per un rellançament del turisme amb diverses mesures per estimular l’arribada de viatgers: campanyes publicitàries milionàries als principals mercats internacionals, l’obertura al públic de noves tombes del període faraònic a la ciutat de Luxor i la inauguració d’un nou museu d’història del Caire, entre d’altres.

Fins i tot el sector privat s’havia contagiat d’aquest renovat optimisme, com demostra la reobertura de l’antic Hotel Nile Hilton, una instal·lació històrica construïda darrere la plaça Tahrir, a l’emplaçament de les casernes militars britàniques durant el període colonial.

Des del primer moment, les autoritats egípcies s’han mostrat escèptiques sobre la possibilitat que la tragèdia fos provocada per un atemptat, probablement per protegir el sector turístic. Ni tan sols la divulgació que els serveis d’intel·ligència britànics i nord-americans consideren cada vegada més probable la hipòtesi de l’atac ha alterat la posició oficial de l’administració liderada pel mariscal Al-Sissi. “El que ha passat és molt trist, però hem d’esperar a les investigacions”, va declarar Mamduh al-Damati, des de Luxor, per afegir posteriorment: “No va ser un acte de terrorisme, va ser un accident”.

Preocupació entre els hotelers

Tanmateix, després del degoteig d’indicis que assenyalen un atemptat jihadista, els empresaris turístics egipcis comencen a acceptar la gravetat de la situació. “De moment, no he tingut cancel·lacions massives. Però si s’acaba confirmant que va ser una bomba, serà un cop molt fort per a la indústria al Sinaí. Ens portarà molt de temps aixecar-nos, per molt que augmentin les mesures de seguretat dels aeroports”, explica Hamdi Anan, propietari d’un club de submarinisme a la ciutat de Dahab, a prop de Xarm al-Xeikh.

Després que la convulsa transició postrevolucionària buidés les principals atraccions culturals del país dels faraons, el turisme de sol i platja al mar Roig va exercir de salvavides del sector, un dels puntals de l’economia egípcia. Ara fins i tot aquest mannà està en perill, ja que un 60% dels viatgers del Sinaí eren russos. El turisme representa prop d’un 11% del PIB d’Egipte, i el més important és que és la seva principal font de divises, amb un 20% del total. Mantenir el tipus de canvi de la lliura egípcia és fonamental per a un país que és el primer importador mundial de blat i on un 40% de la població viu amb menys de dos dòlars al dia.

Cop a la credibilitat

A més de l’economia, un atac terrorista suposaria un cop a la credibilitat del mariscal Al-Sissi, que ha fet de la lluita antiterrorista el principal element de legitimació del seu govern. Ara bé, el seu efecte podria ser limitat. Atès el ferri control del règim sobre els mitjans, pocs periodistes i experts s’atreviran a qüestionar el govern. És més, Al-Sissi pot instar la població a fer pinya davant el setge jihadista. Per a Putin, les crítiques poder ser més esteses, ja que el vincle entre l’atemptat i la seva intervenció a Síria és molt més evident.