Un gir cap a l’esquerra fragmenta Irlanda

LondresL’escenari polític irlandès ha quedat més fragmentat que mai en la història de la República després de les eleccions generals de divendres. A l’hora de tancar aquesta edició encara no se sabia el resultat de 10 de les 158 circumscripcions en joc. Però, per primera vegada des de la independència, ja es podia afirmar que els dos partits tradicionalment majoritaris, el Fine Gael, fins ara al govern en coalició amb els laboristes, i el Fianna Fáil, el màxim rival des de la guerra civil, no han superat el 50% dels vots en primera preferència.

Sense un clar guanyador, s’inicia ara un procés de formació de govern que no s’espera que conclogui fins després de Setmana Santa, llevat que es formi una improbable i contra natura gran coalició, ja que entre el Fine Gael i el Fianna Fáil sumarien poc més dels 79 escons necessaris per a la majoria absoluta.

L’atomització de l’escenari polític del sud de l’illa Maragda, els bons resultats del Sinn Féin (22 escons confirmats; 23 segons les previsions; el 2011 en va obtenir 14) i el creixement de partits minoritaris d’esquerra radical i dels candidats independents suposa un rebuig dels electors a la política dictada per la troica, que va imposar el govern, quan Irlanda va signar el novembre del 2010 el rescat d’una economia en completa fallida.

El relat que l’economia millora fet al llarg de la campanya tant pel Fine Gael -el centredreta del primer ministre ja en funcions, Enda Kenny- com pel laborisme s’ha demostrat ineficaç. A Kenny no li ha servit de res contractar els mateixos assessors electorals que van ajudar el premier del Regne Unit, David Cameron, a fer oblidar als britànics les retallades, i que li van garantir una majoria absoluta. El sacrifici com a forma de redempció dels pecats anteriors no ha calat com a missatge entre els irlandesos.

Tant el Fine Gael com els laboristes havien dut a terme les polítiques dictades des de Brussel·les i el Fons Monetari Internacional. Han deixat així l’espai lliure per a la consolidació del centreesquerra i de l’esquerra alternativa que representen el Sinn Féin, l’Aliança Antiausteritat i la vintena de diputats independents -com a mínim- que han sigut escollits per a la 32a Dáil, el Parlament. Aquests independents han elaborat majoritàriament un discurs en l’àmbit de les seves circumscripcions tendint sempre a la defensa i recuperació d’uns serveis públics la qualitat dels quals s’ha vist molt minvada per les retallades imposades per Dublín.

La crisi dels laboristes

El Fine Gael ha passat dels 76 diputats del 2011 a 53, segons les previsions un cop es tanqui el recompte als districtes encara pendents. Aquesta pèrdua, més la pràctica ensulsiada del laborisme (dels actuals 37 escons es quedarà en 6) impedeixen la revalidació de la mateixa majoria.

D’altra banda, la recuperació del Fianna Fáil és l’altre pol sobre el qual pivoten els resultats. El 2011 va pagar a les urnes, amb una minva de 51 escons, la crisi que s’havia començat a gestar el 2008. Divendres va aconseguir un mínim de 43 escons, xifra que dobla de llarg els anteriors 20, gràcies a un discurs més a l’esquerra del que li és històricament habitual.

Sturgeon fa campanya a Londres per aturar

la sortida de la UE

La primera ministra d’Escòcia, Nicola Sturgeon, va fer ahir, a Londres, la primera aportació rellevant des de la perifèria del Regne Unit al debat sobre la Unió Europea. Sturgeon va assegurar que vol “una victòria aclaparadora, arreu del Regne Unit”, a favor de quedar-se a la UE. I es va comprometre a fer una “campanya entusiasta” defensant que formar part de “la UE és bo per a la prosperitat i el benestar de les famílies i comunitats del país”. El missatge contrasta amb el que fins ara ha utilitzat el govern de David Cameron, més negatiu, alertant dels hipotètics riscos d’un vot favorable al Brexit.