Rafael Correa jura el darrer mandat davant una oposició que espera diàleg
El president de l'Equador va prometre engegar una transformació de la matriu productiva del país per enfortir la seva "revolució ciutadana"
QuitoEl president equatorià, Rafael Correa, reelegit en les eleccions celebrades al febrer, ha jurat aquest dissabte el càrrec per un darrer mandat de quatre anys davant el Parlament. L'oposició, feble i dividida, espera que es donin espais de diàleg. Correa, al poder des de 2007, va jurar el càrrec davant la presidenta de les Assemblea Nacional, Gabriela Rivadeneira, que li va imposar la banda presidencial. La banda havia entrat a l'hemicicle de mans d'una nena discapacitada.
Davant més de representants de 90 delegacions internacionals, entre elles una desena de presidents de països amics i el Príncep d'Astúries, Correa va prometre portar endavant una transformació de la matriu productiva de l'Equador, com a part de l'enfortiment de la seva "revolució ciutadana". El president va carregar contra els mitjans que han criticat la seva gestió, però va donar la "benvinguda" a una "oposició democràtica", a la qual va demanar treballar al voltant dels més alts objectius nacionals.
L'oposició, immediatament, li va prendre la paraula i, segons Luis Fernando Torres, del Partit Social Cristià, el tràmit al Parlament de la Llei de Comunicació serà la "primera prova" per verificar si és sincer la crida al diàleg feta pel mandatari. Torres va assegurar que l'oposició, des que Correa és al poder, "no ha tingut l'oportunitat de provar si aquests espais de debat van a existir". El líder socialista va insistir que la primera prova d'aquest compromís governamental al diàleg serà l'aprovació a l'Assemblea de la Llei de Comunicació, impulsada per Correa i que l'oposició considera una "mordassa" per la premsa privada.
En el discurs, el cap d'estat equatorià també va destacar la integració regional i va advertir que hi ha "poders fàctics" nacionals i estrangers que, segons va dir, pretenen desestabilitzar als governs progressistes. Va assegurar que les regions del país, si estan desunides, seguirà sent tractades "com el pati del darrere" dels poderosos del continent. Correa va destacar els avenços que l'Equador ha assolit en matèria econòmica i social durant la seva administració i va afirmar que més d'un milió d'equatorians han deixat de ser pobres. Va recalcar, també, que vèncer la pobresa ha de ser l'"imperatiu moral" del planeta, tot i que considera que "l'ordre mundial no només és injust, sinó també immoral" perquè "tot està en funció del capital".
Correa no va dubtar a recolzar a la presidenta de l'Argentina, Cristina Fernández, i va evocar el pensament i acció del difunt Néstor Kirchner, així com del seu amic, l'exmandatari veneçolà Hugo Chávez.
Després de concloure la cerimònia al Parlament i agrair l'ovació que va rebre amb el seu nou vicepresident, Jorge Glass, Correa va oferir un esmorzar als convidats estrangers en el Palau presidencial de Carondelet, al casc colonial de la capital. Tot seguit es va celebrar una multitudinària cerimònia d'investidura popular.
A la presa de possessió de Correa van assistir també els presidents Porfirio Lobo (Hondures), Evo Morales (Bolívia), Sebastián Piñera (Xile), Laura Chinchilla (Costa Rica), Danilo Medina (República Dominicana), i Juan Manuel Santos (Colòmbia).