L'odi contra la premsa, un mal que s'escampa al món

Reporters Sense Fronteres denuncia la 'llei mordassa' i els insults a la premsa unionista a Espanya

El quart poder s'ha convertit en gairebé l'enemic públic per a molts polítics d'estats occidentals. L'avís l'ha donat l'organització Reporters Sense Fronteres (RSF), que en el seu informe anual alerta que s'estan imposant l'animadversió cap als professionals de la informació i les hostilitats cap als mitjans, fins i tot en països amb una bona salut democràtica i no només als que tradicionalment han perseguit les llibertats d'opinió i d'expressió. L'odi s'escampa contra el periodisme esperonat per líders com Donald Trump, un obsessionat de les xarxes i de què s'hi diu d'ell i que ha arribat a titllar "d'enemic del poble" els periodistes o a vetar l'entrada d'alguns informadors a la Casa Blanca, o del president de Txèquia, Milos Zeman, que fusell en mà va amenaçar els periodistes en una roda de premsa. Són només dos exemples d'una situació que posa en perill les democràcies més estables i que fa que els Estats Units, per exemple, hagin baixat dos punts en el rànquing, fins a situar-se en el lloc 45. "Qüestionar avui la legitimitat del periodisme és jugar amb foc", remata el secretari general de RSF, Christophe Deloire, i aporta com a data concloent que mai com ara hi havia hagut al món 21 països pintats en negre al mapa de la llibertat.

L'índex que cada any publica RSF analitza la situació de 180 països en què, sense sorpreses, els estats dictatorials apareixen com els forats negres per a la llibertat: el Sudan, la Xina, Cuba i el Vietnam tanquen la llista dels règims més autoritaris però en l'últim any és Europa la regió que més ha vist com la "lenta erosió" està deteriorant el seu model, malgrat que continua sent, sens dubte, la zona on millor pot treballar i informar la premsa.

Així, en aquest particular termòmetre de la llibertat, dels cinc països que pateixen les caigudes més grans en el rànquing, quatre són europeus. Destaca Malta, que va perdre 18 llocs de cop, en un cas marcat per l' assassinat de la periodista  Daphne Caruana Galizia quan investigava i estava publicant en un blog escàndols de la corrupció de les elits de l'illa. A Txèquia, amenaces i insults a banda, els reporters tenen davant seu projectes de llei per castigar les difamacions contra el president o la forta concentració de la propietat de mitjans en oligarques. És una situació semblant a la que es viu a Eslovàquia, on al febrer l'assassinat del periodista Ján Kuciak i la seva parella va fer caure el govern de Robert Fico, un polític que ha promogut la venda de mitjans a uns quants milionaris i ha endurit el Codi Penal per facilitar les denúncies contra els periodistes.

Mort d'un periodista

A Amèrica Reporters sense Fronteres observa disparitats. Mentre que al Canadà puja la bona salut de la llibertat, als països de l'Amèrica Central la por i l'autocensura dels professionals de la informació fan que el periodisme perdi necessàriament el paper de fiscalitzador i crític amb el poder. Mèxic torna a ser un dels lloc més mortífers, amb 11 informadors assassinats, els crims dels quals no s'han resolt.

La bona notícia és per a l'Àfrica, que millora la nota global, mentre que als estats de l'òrbita russa, juntament amb Turquia, és on més s'ha notat la influència dels "homes forts", personificats en líders com el rus Vladímir Putin o el xinès Xi Jinping, que han teixit una xarxa amb televisions i webs que més que informació distribueixen propaganda dels estats que representen.

Ambient asfixiant a Catalunya

El Procés ha estat “dolent” per a la llibertat de premsa a Catalunya, conclou l’informe, ja que durant els mesos més tensos els periodistes han estat les “víctimes col·laterals” del conflicte entre governs. L’entitat recrimina els ciutadans que han intentat boicotejar i impedir la cobertura d’actes tant a favor com en contra del referèndum, així com que en alguna ocasió responsables de comunicació de la Generalitat hagin incitat al “linxament a les xarxes socials” de periodistes contraris a la independència o que treballen en mitjans amb una línia editorial unionista. Espanya suspèn per la detenció dels periodistes turcs Hamza Yalçin i Dogan Akhanli en compliment de l’ordre internacional dictada pel president Recep Tayyip Erdogan, un dirigent que no es caracteritza precisament pel respecte a la llibertat però, per contra, aprova pel consens aconseguit per reformar la RTVE.