Internacional 13/01/2021

Irlanda demana perdó per la violència institucional contra les mares solteres

Un informe destapa la mort de 9.000 nadons i la crueltat cap a les dones a les llars d'acollida

Quim Aranda
4 min
El primer ministre irlandès, Micheál Martin, aquest dimarts, durant la presentació de l'informe sobre les llars d'acollides de mares i nens

LondresLa crueltat, la violència contra les dones i la fredor de la Irlanda més ultracatòlica i "intolerant" han sortit un cop més a la llum aquest dimarts, després que el govern de Dublín fes públic un informe molt esperat sobre el maltractament i la discriminació rebuts per milers de mares solteres i els seus fills, institucionalitzats i marginats de la vida pública en les anomenades Cases de Mares i Fills entre els anys 1922 i 1998.

En concret, s'han analitzat les circumstàncies específiques de catorze establiments i quatre institucions més regides per les administracions de sengles comtats.

L'edat de les que hi ingressaven es va situar entre els 12 i els 40 i escaig anys. El 80%, però, en tenien entre 18 i 29. 5.616 dones, l'11,4% del total del qual es disposava d'informació sobre l'edat, eren menors de 18 anys.

Institucions creades el segles XIX i XX, en alguns casos regides per ordres religioses de monges –però també per religiosos protestants– i d'altres que depenien directament de l'estat, eren el lloc d'acollida, però sobretot d'ocultació, de les dones que es quedaven embarassades fora del matrimoni, l'únic tret en comú de totes les que hi ingressaven.

Uns 9.000 infants –el 15% dels 57.000 que hi van néixer o hi van acabar vivint– van morir entre les divuit institucions investigades. És tracta "d'un nivell espantós de mortalitat infantil", descriu l'informe. A més, milers de les 56.000 dones que hi van passar van ser sotmeses a tota mena d'abusos emocionals. Una pràctica habitual era negar-los el contacte amb els fills després del part i forçar-les a donar els nadons en adopció. Els nens que es quedaven, tots considerats il·legítims, van patir discriminació al llarg de la seva vida.

Es calcula, a més, que uns 25.000 infants també van passar per la resta de les institucions que l'estudi no ha tingut en compte.

El govern de coalició que presideix Micheál Martin ha expressat el seu horror davant els resultats de la investigació. L'informe revela que el país tenia una "cultura sufocant, opressora i brutalment misògina" i descriu un "capítol fosc, difícil i vergonyós" de la història irlandesa. "Com a nació hem de fer front a la completa veritat del nostre passat", ha dit el primer ministre. "Les joves mares i els seus fills van ser obligats a pagar un preu terrible per unes actituds repulsives en relació amb el sexe i la intimitat". Amb tot, no s'han trobat proves que patissin abusos físics, com sí que va passar a les escoles industrials i altres centres, també regits per religioses, que utilitzaven les dones com a mà d'obra esclava.

Una societat còmplice

L'anàlisi, de 3.000 pàgines, que s'ha gestat al llarg dels últims cinc anys, no és només una autòpsia precisa d'un sistema despietat i sense ànima, sinó que, de retruc, suposa, com ha denunciat Martin, una radiografia de la societat que el va fer possible i li va donar cobertura fins fa pràcticament només vint anys.

L'estudi condemna sense pal·liatius les rígides regles de la catòlica Irlanda, les convencions repressores sobre el sexe, "la salvatge intolerància", els judicis implacables i la "crueltat anticristiana", va afirmar el primer ministre, i va afegir: "Durant dècades, la societat irlandesa es va definir pel seu silenci i, en això, per la seva complicitat sobre el que es va fer a alguns dels nostres ciutadans més vulnerables".

El nombre més gran d’admissions es va produir als anys seixanta i principis dels setanta. També s'ha comprovat que, abans de la dècada dels seixanta, les llars d'acollida no feien pràcticament res per salvar la vida dels nens "il·legítims". Més aviat el contrari. Les seves possibilitats de supervivència es reduïen notablement.

No hi ha, però, una acusació directa contra les ordres religioses que regentaven les llars. I

Dret a conèixer la identitat

Coalition of Mother and Baby Home Survivors

Aquest dimecres, la seu del Parlament de Dublín, el Dáil, viurà un acte oficial de petició de perdó de l'estat a les víctimes.

stats