Robert P. George : “Soc contrari a Trump, però és un geni polític”

BarcelonaVisita Barcelona perquè la Universitat Abat Oliba l’ha investit doctor honoris causa. Robert P. George és professor de dret a Princeton i el New York Times deia d’ell el 2012 que era el pensador cristià més influent del país. És crític amb Trump i amb Obama, contrari a l’avortament i una de les veus que s’ha oposat amb més duresa a les lleis que permeten el matrimoni entre persones del mateix sexe als Estats Units. George W. Bush li va donar una medalla presidencial el 2008.

Ha escrit un llibre on parla del matrimoni. Què hi explica?

Personalment crec que el matrimoni és una relació conjugal que ajunta un home i una dona i que té sentit pel potencial reproductiu del mascle i la femella. No es basa només en la companyia sexual i romàntica, com defensen els partidaris del matrimoni entre persones del mateix sexe, sinó que és una institució que ha de vetllar perquè els fills siguin educats per persones amb els quals tenen vincles biològics, amb influències masculines i femenines. El matrimoni no és una qüestió privada, és una qüestió d’estat perquè té a veure amb la criança dels fills. Si només fos una unió romàntica l’estat no hi tindria res a dir.

Què en pensa del llegat d’Obama?

Va ser molt important que fos el primer afroamericà president dels Estats Units. Això ha beneficiat el país. Del seu llegat, en queda sobretot la retòrica que el va fer ser president, la celebració de la idea que no hi ha dues Amèriques [la dels republicans i la dels demòcrates] sinó una. Quan encara era candidat criticava la polarització del país, el fet que els membres dels dos grans partits es tractessin com a enemics i no com a conciutadans. El problema és que després no va governar en sintonia amb aquesta retòrica. No va buscar l’entesa amb els republicans.

Quan va voler tirar endavant l’Obamacare, per exemple?

Sí. La seva reforma sanitària va ser molt divisiva. Molt probablement ha costat la presidència als demòcrates. Si Obama hagués governat d’acord amb la seva retòrica, la seva reforma sanitària hauria sigut popular i Clinton hauria guanyat.

Va guanyar Trump, però. Què en pensa?

Soc molt crític, però he de dir que hi ha aspectes que em fan pensar que és un geni polític. Per exemple, durant la campanya ell tenia clar que havia d’anar a Michigan, Pennsilvània i Wisconsin [els estats que li van donar la presidència], quan tothom li deia que eren vots perduts. Passa el mateix amb els seus atacs als mitjans. Als EUA, en política hi ha una dita que diu “mai tinguis una discussió amb algú que compra tinta a barrils”, perquè et pot destruir. Però ell ha percebut que els ciutadans en general, no tots, consideren que la premsa és aliena a les seves preocupacions, i ha convertit els seus atacs en un capital polític.

Quin balanç fa dels seus dos primers mesos com a president?

Crec que ha fet grans tries per al seu gabinet, com posar el general Mattis com a secretari de Defensa. El seu candidat al Tribunal Suprem, Neil Gorsuch, també és una excel·lent elecció. Ara bé, va cometre un error greu amb l’ordre executiva que prohibeix l’arribada d’immigrants i refugiats.

¿No està d’acord amb el veto migratori?

La manera de combatre els terroristes no és tancar les nostres portes o els nostres cors a les seves víctimes. És el missatge que vaig enviar a Trump a través de Twitter quan va signar el decret. El nostre sistema de filtres de refugiats és molt bo i els terroristes no es colaran, així que l’ordre executiva és totalment innecessària si l’excusa és mantenir el país segur.

En un article publicat fa poc vostè diu que els Estats Units són, en part, responsables de l’actual crisi de refugiats.

El que dic a l’article és que la Guerra de l’Iraq no va anar bé. No qüestiono de qui va ser la culpa, crec que hi ha culpes per a tothom, Bush, Obama... Però la guerra no va anar bé. Hi havia bones intencions però es van cometre errors que van posar la gent en situació de vulnerabilitat i ara hem d’ajudar-los per fer justícia. Hem d’ajudar aquesta gent i això vol dir obrir les portes tal com han fet els europeus i els canadencs. I per descomptat hem de combatre l’Estat Islàmic.

Trump ha eliminat els fons per als grups de cooperació que informen i assisteixen sobre l’avortament a l’estranger, a països com l’Àfrica.

L’avortament és un tema que crea molta controvèrsia als EUA, molta més que a Europa. Trump ha actuat com ho van fer Bush pare i Bush fill. Ell abans era favorable a l’avortament, però quan va decidir ser candidat dels republicans va canviar d’idea. Els partits tenen una posició molt clara en aquesta matèria. Jo soc pro vida i estic d’acord amb la decisió que ha pres Trump.