L’Iran, Rússia i Turquia aconsegueixen frenar, de moment, l’ofensiva sobre Idlib

BeirutEl destí d’Idlib, l’última província en mans dels rebels sirians, es va discutir ahir divendres a Teheran. Malgrat les seves diferències, els tres mandataris aliats en el conflicte –el rus, el turc i l’iranià– tenen el mateix objectiu: posar fi a la guerra que dessagna Síria des del 2011 i que ha deixat mig milió de morts i milions de desplaçats i refugiats. En la declaració final van demanar la rendició dels rebels per evitar el bany de sang que s’acosta si el president sirià, Baixar al-Assad, dona llum verda a l’ofensiva contra aquesta província septentrional siriana.

Per al president turc, Recep Tayyip Erdogan, la prioritat és aturar una nova onada de refugiats cap a Turquia. Per aquest motiu, Erdogan, que dona suport a l’oposició siriana, va instar ahir a establir “un alto el foc” a la província siriana veïna que comporti un cessament dels bombardejos. Com que no va aconseguir el suport de la contrapart, el mandatari turc va demanar “garanties” perquè una eventual ofensiva contra aquesta província no derivi en “una massacre de civils” ni provoqui “una nova tragèdia humanitària”. No obstant això, el president Erdogan va reconèixer que cal dissenyar accions per lluitar contra els grups terroristes presents.

Un cessament de les hostilitats, abans que Baixar al-Assad obtingui el control de l’últim feu rebel, no és una opció factible per als aliats del règim. El mandatari rus, Vladímir Putin, principal soci d’Al-Assad, va deixar clar que acabar “amb els terroristes” és prioritari. Hi va coincidir el seu homòleg iranià, Hassan Rohani, que va considerar “inevitable” una operació contra els grups terroristes per “l’estabilitat a Síria”, i alhora va assenyalar que “aquesta campanya no ha de perjudicar els civils ni conduir a una política destructiva”.

Por d’un atac químic

La gran preocupació de Putin és que els jihadistes d’Al-Qaida puguin dur a terme un atac amb armes químiques. La seva inquietud coincideix amb la del president nord-americà, Donald Trump, però aquest últim tem que l’atac químic vingui del costat del règim sirià i no dels rebels. L’espectre d’una altra massacre amb armes químiques a Síria plana una altra vegada sobre l’hemicicle del Consell de Seguretat de l’ONU. Tant Trump com el seu homòleg francès, Emmanuel Macron, no han dubtat a dir que tornaran a bombardejar Síria si el règim torna a excedir-se i aniquila la població civil amb gas sarín.

La trobada a Teheran s’engloba dins de les negociacions de pau d’Astana, que han eclipsat les cimeres sobre Síria de l’ONU. Des de fa dos anys, el triumvirat Rússia, Turquia i Iran marca l’agenda siriana. Tot i donar suport al bàndol contrari, les males relacions amb els Estats Units han empès Turquia a acostar-se a Rússia. Idlib és, en certa mesura, responsabilitat d’Ankara des que se li va adjudicar el control d’aquesta “zona de distensió”. Turquia té 12 punts militars avançats en aquesta zona i centenars de forces de seguretat desplegades. Si Turquia aconseguís convèncer la resta de grups rebels que no donen suport als radicals d’Al-Qaida, es podria evitar una operació a gran escala i la mort de centenars de civils.

Comencen les evacuacions

Els moviments militars del règim sirià a la província d’Idlib, en mans del grup extremista Haiat Tahrir al-Xam, exfilial d’Al-Qaida, han posat en alerta la població civil, que ha començat a evacuar la zona davant d'una imminent ofensiva. En aquesta regió hi viuen al voltant de tres milions de persones, i més de la meitat són desplaçats interns d’altres zones reconquerides pel règim i combatents rebels. Tant Moscou com Teheran i Damasc justifiquen una ofensiva per posar fi a les últimes bosses de combatents jihadistes d’Al-Qaida. Però l’ONU adverteix que la campanya militar seria “un bany de sang” i que podria desplaçar uns 800.000 civils.

El futur d’Idlib encara s’ha de determinar. Mentre se celebrava la cimera de Síria a Teheran, avions russos i del règim van bombardejar posicions rebels i jihadistes a Idlib i van causar dos morts.