Internacional 13/05/2018

Per què el trasllat de l'ambaixada nord-americana a Jerusalem és un gest d'alt voltatge?

La decisió de Trump trenca amb 70 anys de consens internacional i afegeix més llenya al foc

Cristina Mas
4 min
Policia israeliana patrulla davant l'edifici del consolat nord-americà de Jerusalem que es convertirà en l'ambaixada.  hourses patrol outside the US consulate that will act as the new US embassy  in May 13, 2018 in Jerusalem, Israel. Trump's administration will officially transfer the ambassador's offices to the consulate building and temporarily use it as the new US Embassy in Jerusalem as of 14 May 2018. Trump in December 2017 recognized Jerusalem as Israel's capital and announced an embassy move from Tel Aviv, prompting protests in the occupied Palestinian territories and several Muslim-majority countries

BarcelonaEntre tots els temes calents al cor del conflicte entre l'Estat d'Israel i el poble palestí, la qüestió de Jerusalem és un dels més sensibles. Mentre Israel veu Jerusalem com la seva capital "única i indivisible", per als palestins, almenys la part Est de la ciutat, sota ocupació israeliana des de 1967, hauria de ser la capital del seu futur estat. L'estatut de la ciutat santa de musulmans, jueus i cristians, ha estat al centre des d'abans de la creació d'Israel, ara fa 70 anys. I també de totes les negociacions i molts dels xocs posteriors: el detonant de la Segona Intifada, el setembre del 2000, va ser la invasió militar de l'Esplanada de les Mesquites ordenada per l'aleshores líder opositor Ariel Sharon. L'any passat, la instal·lació de càmeres i arcs de seguretat a l'Esplanada va tornar a desencadenar una onada de protestes.

Què diu el dret internacional?

Estats Units trenca el consens de l'ONU de fa 70 anys

El trasllat de l'ambaixada nord-americana de Tel Aviv a Jerusalem trenca 70 anys de consens internacional. El pla de partició de l'ONU del 1947 per constituir un estat israelià al costat d'un d'àrab preveia que Jerusalem tingués un estatut especial com a “ciutat internacional”. Però després de proclamar-se el 1948, en la guerra posterior Israel va ocupar la meitat oest de la ciutat i la línia d'armistici va deixar els barris de l'Est, inclosa la Ciutat Vella, sota control de Jordània. A la Guerra dels Sis Dies, del 1967, Israel va ocupar la part Est de la ciutat i se la va annexionar. La resolució 242 de l'ONU i moltes de posteriors han denunciat la il·legalitat de l'ocupació israeliana de Jerusalem Oriental. I per això gairebé cap país ha establert la seva ambaixada a Jerusalem, sinó a Tel Aviv, que té el reconeixement internacional com a capital d'Israel. “Des del punt de vista del dret internacional, la presència israeliana a Jerusalem Est és totalment il·legal”, recorda Pere Vilanova, catedràtic de la Universitat de Barcelona.

Quina és la capital d'Israel?

La proclamació de la capitalitat de Jerusalem el 1980 no té aval internacional

El 1980 Israel va proclamar Jerusalem la seva capital única i indivisible. I el Consell de Seguretat va respondre, en la resolució 478, que l'annexió de l'Est a Israel era una violació del dret internacional i que la decisió israeliana era nul·la. El 2006 Costa Rica i El Salvador van ser els últims països a retirar les seves ambaixades de Jerusalem i, com la resta del món, les van establir a Tel Aviv. Ara mateix només alguns països –com Espanya– tenen consolats a Jerusalem, que fan servir com a representacions diplomàtiques davant l'Autoritat Palestina.

Qui va decidir el trasllat de l'ambaixada?

Les cambres nord-americanes el van acordar el 1995 i els presidents l'havien vetat fins ara

L'ambaixada nord-americana davant d'Israel sempre ha sigut a Tel Aviv, però el 1989 Israel va llogar als Estats Units un terreny per a la seva delegació diplomàtica a un cost simbòlic: un dòlar l'any durant 99 anys. El solar encara està buit. El 1995 el Congrés i el Senat van aprovar una llei que preveu el trasllat a Jerusalem argumentant que calia respectar l'elecció d'Israel sobre la seva capital. Des d'aleshores tots els presidents nord-americans –Bill Clinton, George Bush i Barack Obama– han vetat cada sis mesos la mudança al·legant que posava en perill la seguretat nacional. "Quan Trump va apostar novament pel trasllat de l'ambaixada tothom va pensar que desfermaria una crisi de gras proporcions, però la realitat és que no ha sigut així, ni dins de Palestina ni al conjunt del món àrab, perquè hi ha una certa fatiga del combat", apunta Vilanova. "La realitat és que això suposa un 'win-win' total per a Netanyahu [el primer ministre israelià], que considera que ara té les mans lliures per fer el que vulgui a la regió. A més, els països que no estan en condicions de dir que no als Estats Units també acabaran traslladant les seves ambaixades", preveu el professor. Guatemala, el Paraguai, Hondures, Romania i la República Txeca ja han anunciat la seva intenció de traslladar-se també a Jerusalem.

Quin impacte tindrà a la regió?

Israel se sent amb carta blanca contra els palestins i en els conflictes del Pròxim Orient

"La política i els gestos de l'administració Trump estan afavorint una política més unilateral i més agressiva per part d'Israel, que sent que té la Casa Blanca al seu costat. El trasllat de l'ambaixada envalentirà més Netanyahu davant les protestes palestines i en tots els espais de conflicte oberts al Pròxim Orient", apunta Eduard Soler, investigador del Cidob. "La decisió també confirma que els Estats Units van per lliure, sense necessitat de consensuar res amb els aliats, especialment quan es tracta dels europeus", afegeix. Tot això dibuixa un escenari de més llenya al foc en un conflicte que ja crema des de fa temps. Però en l'àmbit regional és cert que l'enfrontament entre Israel i els palestins ha perdut centralitat davant la multiplicitat de guerres a la zona, i la recomposició d'aliances que ha portat països com l'Aràbia Saudita o la Unió dels Emirats Àrabs a fer front comú amb Israel per parar els peus a l'Iran. Tot i que entre els pobles àrabs la causa palestina continua despertant solidaritat, la mobilització també ha baixat, ja sigui perquè la gent té altres preocupacions o perquè els nivells de repressió després de les revoltes i revolucions del 2011 redueixen els marges per a la protesta. També pesa el factor fatiga, que arriba també als organismes internacionals, que no han sabut formular noves propostes després del col·lapse evident sobre el terreny d'una solució basada en dos estats.

stats