Tsipras: “Hem guanyat una batalla, però no la guerra”

AtenesA Grècia se li acaba el temps. Ahir el primer ministre grec, Alexis Tsipras, ho deia ben clar en un missatge televisat: “El més difícil encara ha d’arribar”. Es referia a les negociacions de demà amb els socis europeus. Després que l’Eurogrup accedís divendres a ampliar el rescat, ara toca que Syriza arribi dilluns a Brussel·les amb els deures fets: una llista de reformes que els socis europeus puguin donar per bona. Si l’aproven, es donarà llum verda definitiva a l’extensió de l’ajuda.

L’acord havia anat a parar directament a la vitrina de trofeus alemanys i el ministre de Finances germànic, Wolfgang Schäuble, va arribar a qüestionar com s’ho faria Syriza per explicar-lo a casa seva. Tsipras ho tenia clar, com una victòria: “Hem guanyat una batalla, però no la guerra”, sentenciava ahir.

Grècia necessitava una sortida immediata de l’embolic en què s’havien convertit les negociacions. Amb l’acord de divendres aconseguia agafar aire per enfocar l’episodi següent, que demà tindrà el seu punt culminant. Guanyava així un marge estret de dos dies, d’una banda per tranquil·litzar els mercats i de l’altra per convèncer l’electorat que el document signat no és una derrota. “Hem fet fracassar les forces conservadores de dins i de fora del país que volien asfixiar Grècia. Hem demostrat a Europa que es poden negociar compromisos viables i que no és un camp d’extermini, de submissió ni de càstig”, deia Tsipras.

Dues “victòries” gregues

Tancava el seu discurs televisat assegurant que no es farien enrere en el seu objectiu últim: “Restaurar la sobirania nacional i popular”. Syriza ha aconseguit almenys dues victòries en el document signat que calia explotar. La primera ja la va destacar divendres el ministre de Finances, Iannis Varufakis: si fins ara les reformes les imposaven tecnòcrates de la troica, ara només els grecs se’n podran sentir responsables. És cert que l’acord no concreta que s’hagin de rebaixar pensions ni augmentar l’IVA, però caldrà esperar a veure què opina Brussel·les de les reformes gregues per atribuir-se el gol. “Si ens rebutgen la llista que presentem, ja no hi haurà acord”, sentenciava Varufakis.

L’altra gran línia vermella era el marge fiscal en l’objectiu del superàvit primari del pressupost (ingressos públics superiors a la despesa sense comptar el pagament dels interessos del deute). L’acord assolit accepta “tenir en compte les circumstàncies econòmiques del 2015” per fixar l’objectiu de cara a l’any següent, que segons el programa de rescat anterior hauria de ser d’un 4,5%. Si Syriza aconsegueix rebaixar-lo podrà tirar endavant algunes de les mesures per “combatre la crisi humanitària” previstes en el seu programa de govern.

Fins ara Europa no ha sigut precisament benevolent, però Tsipras també rep pressions de l’altra banda. L’ala més a l’esquerra del seu partit, representada pel ministre de Reconstrucció, Medi Ambient i Energia, Panaiotis Lafazanis, assegurava ahir que no està disposada a permetre un acord que tingui la intenció d’anul·lar el nucli del seu “programa progressista radical”. Però ahir Tsipras estava decidit a seduir els seus votants i a explicar l’acord com un pas decisiu per poder maniobrar dins l’eurozona i deixar enrere progressivament els rescats, l’austeritat i la troica. Ahir encara tenia marge per fer-ho.

No tothom ho creia així, esclar. Per l’oposició s’havia obert una escletxa de valor incalculable i el primer a aprofitar-la era l’ex primer ministre Andonis Samaràs: “Estan intentant demostrar que el retorn al programa de rescat és un èxit per al país. En essència és tornar al mateix lloc, però en pitjors condicions”.

Des del partit socialdemòcrata Pasok també carregaven contra el líder de Syriza: “L’anunci d’avui és tornar als camins coneguts i a les falses promeses. És una llàstima, perquè redueix encara més la credibilitat de Grècia i el govern”.

En canvi, els socialdemòcrates europeus, reunits en una cimera a Madrid, celebraven l’acord de l’Eurogrup. El líder del PSOE, Pedro Sánchez, deia que el més important és trobar una solució duradora que no vagi acompanyada d’“impulsos nacionalistes”, i el president del Parlament Europeu, Martin Schulz, hi veia la pova que l’“austeritat extrema” no és necessària. També el president de França, François Hollande, assegurava ahir que és “un bon acord per a Europa i Grècia”.