Els primers morts fan pujar la tensió a Ucraïna

KíevAlmenys cinc activistes van morir ahir al centre de Kíev. I almenys dues d'aquestes persones presentaven ferides de bala. Així que es va saber la notícia de les primeres víctimes mortals de la crisi ucraïnesa, de bon matí, l'oposició en va responsabilitzar un franctirador, darrere el qual hi havia les forces de seguretat. El govern ho va desmentir, però la tensió començava a pujar.

Poc després totes les alarmes es van disparar al centre logístic de la revolta, conegut com "la caserna de la revolució". La policia estava carregant contra els manifestants que des de diumenge passat s'enfronten ininterrompudament a les forces antiavalots. Va començar llavors una mobilització general: la gent agafava tot el que tenia a l'abast, sobretot pals i cascos, per anar a ajudar els seus companys de lluita. "Glòria a Ucraïna", cridaven per donar-se ànims. "Glòria als seus herois", responien tots a l'una.

Sobre el terreny, la policia avançava i feia recular els manifestants uns cinc-cents metres, fins a la plaça d'Europa. Una tanqueta avançava sobre el terreny retirant totes les barricades que s'interposaven al seu pas i, sobretot, les restes dels autobusos calcinats que van cremar diumenge passat.

Però els manifestants no es van acovardir i van iniciar el contraatac, cremant piles de pneumàtics i llançant còctels Molotov. El cel es va omplir de grans columnes de fum negre que feien presagiar el pitjor. Va començar llavors una batalla pam a pam per reconquerir el terreny, que es va prolongar fins al tancament d'aquesta edició. A la ciutat hi havia rumors que el govern ja estava preparat per a l'ofensiva final contra els nuclis de la resistència.

A les quatre de la tarda, els funcionaris que treballen a les oficines ubicades al voltant de la plaça de la Independència havien rebut l'ordre d'anar-se'n a casa. Tothom va pensar que l'atac per desallotjar la plaça era imminent. Cal recordar que el gran campament conegut com a Euromaidan continua actiu i fins ahir s'havia mantingut al marge de la violència.

El front polític

Amb l'agreujament de la crisi, els tres líders de l'oposició van aconseguir ahir que el president Víktor Ianukóvitx els rebés personalment, per primera vegada des de l'esclat de les protestes, fa vuit setmanes. Una reunió de tres hores amb què pretenien rebaixar la tensió i trobar una sortida. Però les esperances eren mínimes. Des de primera hora del matí el govern s'havia mostrat contundent. El primer ministre, Mikola Azàrov, va tractar els manifestants de terroristes i va declarar: "El president i el govern no permetran cap anarquia dins de l'estat, cap caos, cap escissió".

En la reunió, els líders opositors van donar un ultimàtum al president: 24 hores per respondre a les seves exigències. "Si el president no respon demà, passarem a l'ofensiva", va declarar el boxejador i líder opositor, Vitali Klitxkó. També va demanar als ciutadans que continuessin a la plaça i que es preparessin per a la defensa.

La llista de demandes és clara: la retirada de les polèmiques lleis que limiten el dret a manifestació, la dimissió dels membres del govern responsables de la repressió policial i la convocatòria d'eleccions anticipades.

El front diplomàtic

La comunitat internacional va condemnar els fets i per primera vegada va anar mes enllà de les declaracions. L'ambaixada dels Estats Units va revocar el visat a un nombre indeterminat de personalitats "vinculades a la violència" policial. I el president de la Comissió Europea, José Manuel Durão Barroso, va dir que no descartava prendre mesures contra el govern ucraïnès. Aquesta era una reivindicació de l'oposició, que des del principi de la crisi reclama gestos contundents de la comunitat internacional.

Troben el cos d'un opositor segrestat a l'hospital

La premsa ucraïnesa informava ahir que havia estat trobat en un bosc dels afores de Kíev el cos de l'activista opositor Iuri Verbitski, que havia estat segrestat dimarts a la matinada a l'hospital on l'havien ingressat per les ferides que havia patit en un xoc amb els antiavalots. L'oposició ha denunciat més casos d'activistes detinguts dels quals no hi ha notícies.

D'altra banda, el govern ha començat a enviar missatges de text als mòbils de tothom que participa en les protestes. "Benvolgut subscriptor: has estat registrat com a participant en un disturbi massiu", diu el missatge que han rebut els concentrats al centre de Kíev. És només un dels exemples de la nova legislació antimanifestacions, que va entrar en vigor ahir a la matinada i que ha esperonat les protestes, des de diumenge.

La llei preveu penes de presó de fins a 15 anys per participar en protestes massives que el fiscal general del país, Víktor Pshonka, va qualificar dilluns de "crims contra l'estat".