La UE donarà aire a Grècia només durant quatre mesos
El govern de Tsipras cedeix i dilluns presentarà la seva pròpia proposta de reformes
Brussel·lesLa pressió d’Alemanya sobre Grècia perquè acceptés la pròrroga del rescat va acabar ahir amb el govern d’Alexis Tsipras acatant la voluntat del soci més poderós de la zona euro. Després de dies de negociacions, els socis de l’euro van tancar un acord amb Grècia, per allargar el programa d’ajuda quatre mesos més, que dóna aire al govern de Syriza i li garanteix que tindrà liquiditat durant els mesos vinents. Però la pròrroga de l’ajuda no sortirà gratis: Atenes només té fins dilluns per presentar el seu programa de reformes. Sense el pla, els socis de l’euro no donaran el vistiplau definitiu a l’acord d’ahir a la nit.
Grècia respira tranquil·la, però, políticament, l’acord suposa una derrota per a Tsipras. El líder de l’esquerra radical no ha tingut més remei que recular i acceptar les condicions d’Europa tot i les seves promeses electorals, que passaven per tirar a les escombraries l’actual programa de rescat i fer desaparèixer la troica. Al final, la troica seguirà en marxa sota el nom d’“institucions” i el programa d’ajuda seguirà vigent, tot i que els governs de l’euro acceptaran ser flexibles amb Grècia.
Entre l’espasa i la paret
El govern de Syriza ha patit en pròpia carn la duresa de les negociacions a Brussel·les i ha acabat entre l’espasa i la paret. El ministre de Finances grec, Iannis Varufakis, admetia ahir a la nit que “la negociació significa compromís”. Malgrat els resultats de les converses, el titular grec va considerar que l’acord és “equilibrat” i suposa un triomf per al seu govern. “Hem deixat enrere el temps en què Grècia era tractada com una estrangera. Des d’avui serem coautors del nostre futur, serem nosaltres els que decidirem les reformes”, assegurava Varufakis després que es fes públic l’acord.
El text acordat ahir per tots els governs de l’euro, inclòs el grec, deixa clar que l’actual programa basat en l’austeritat seguirà vigent, així com les seves condicions. “L’objectiu de l’extensió és que es completi amb èxit la revisió a partir de les condicions de l’actual programa”, afirma el document. És més, el govern hel·lè es compromet a no prendre mesures “unilateralment” que tinguin un “impacte negatiu en els objectius fiscals, en la recuperació econòmica o en l’estabilitat financera”. En resum, Europa seguirà supervisant l’economia grega i Atenes tindrà poc marge de maniobra.
El president de l’Eurogrup, Jeroen Dijsselbloem, va assegurar que el pacte d’ahir serveix per “restablir la confiança” en Grècia i es va mostrar satisfet per l’acord. “És un resultat extremadament positiu i ens permetrà progressivament, pas a pas, tornar a la bona via”, va assegurar. El ministre de Finances alemany, en canvi, va ser menys diplomàtic. Wolfgang Schäuble, demostrant poca empatia amb el govern de Syriza, posava sal a la ferida assegurant que Tsipras “tindrà dificultats per explicar l’acord al poble grec”.
El pacte d’ahir és bastant semblant a la proposta presentada dijous per Varufakis però afegeix condicions i, sobretot, l’obligació de presentar dilluns el pla de reformes. Amb l’acord Grècia guanya quatre mesos per renegociar condicions i convèncer l’eurozona de la necessitat de posar fre a l’austeritat, però hereta el mateix programa de rescat que va signar l’anterior executiu d’Andonis Samaràs i, per tant, l’obligació de complir-lo. Això sí, els socis de l’euro estan disposats a obrir la mà i donar més temps a Grècia per reduir el dèficit o retornar el deute.
Les tres institucions que supervisen el rescat -la Comissió Europea, el Fons Monetari Internacional (FMI) i el Banc Central Europeu (BCE)- i els socis de l’euro analitzaran dilluns mateix el pla de reformes que presenti Grècia. Si li donen el vistiplau, l’acord d’ahir quedarà validat i el programa de rescat, que expira el dia 28, quedarà prorrogat fins al juny. Si el consideren insuficient, es podria convocar una nova reunió de l’Eurogrup.
L’acord d’ahir es va tancar primer entre Atenes i Berlín, amb la mediació de les tres institucions, i després el van validar la resta de socis. Espanya i Portugal, però, van posar objeccions a l’últim moment perquè no tenien clar els compromisos de Grècia. “Espanya ha de defensar els seus interessos”, es justificava el ministre d’Economia espanyol, Luis de Guindos. “Crec que l’acord respecta totalment les normes”, va acabar acceptant De Guindos. Al final, els dos països -que també han rebut ajuda europea- van aixecar les reserves.
