Les urnes posen a prova la fortalesa del canvi a Birmània

RangunEls quadres de Nay Aung Shu capten amb colors vius la llum dels mercats, els carrers i els rostres de Myanmar, l’antiga Birmània. Les seves creacions, però, han sigut prohibides durant anys, ja que amaguen també subtils missatges polítics, amb collages fets amb titulars de premsa sobre les atrocitats de l’antiga dictadura, i caricatures dels actuals governants. L’artista va aconseguir exposar per primer cop aquest octubre a la tranquil·la galeria d’art Pansodan, a Rangun. “Nay Aung Shu fa més de 20 anys que pinta, però és el primer cop que pot presentar al públic les seves obres”, explica Aung Soe Min, propietari del local.

La disminució de la censura i més llibertat d’expressió són alguns dels canvis que ha experimentat la societat de Birmània des de l’inici de la transició cap a la democràcia, que culminarà amb les eleccions d’avui. El procés, que es va iniciar el 2008 amb l’aprovació d’una nova Constitució redactada per la junta militar, marca la fi de més de 40 anys de dictadura i aïllament internacional.

L’hora d’Aung San Suu Kyi

Fins a un total de 93 partits polítics diferents, molts dels quals representants de les nombroses minories ètniques nacionals, esperen entrar al Parlament. Malgrat tot, la gran favorita és la Lliga Nacional per la Democràcia (LND), encapçalada per la Nobel de la pau Aung San Suu Kyi.

Aquests dies el símbol del partit, el paó daurat en posició de lluita, es pot veure en banderoles, cartells i adhesius en tots els carrers de Rangun, l’antiga capital. “Tots sabem que guanyarà la LND, tothom admira Aung San Suu Kyi”, explica la May, una universitària que votarà abans de tornar a Singapur, on estudia.

L’organització ja va aconseguir una clara victòria en unes eleccions el 1990, malgrat que la cúpula militar havia tancat prèviament sota arrest domiciliari la Nobel de la pau. El règim va decidir ignorar els resultats i continuar governant amb mà de ferro. La LND va boicotejar els comicis del 2010, que va guanyar el Partit per a la Unió, la Solidaritat i el Desenvolupament (PUSD), integrat per antics membres de l’estament militar. El 2012 la formació de Suu Kyi va guanyar 43 dels 44 escons disputats en unes legislatives parcials.

“El PUSD ja ha cedit molt terreny davant els interessos polítics democràtics i ètnics, i aquestes eleccions donaran a conèixer si està disposat a perdre encara més autoritat”, diu Nicholas Farrelly, director del Centre de Recerca sobre Myanmar de la Universitat Nacional Australiana. Preveu una gran victòria de la LND, que farà que “les forces democràtiques, militars, conservadores i ètniques” s’hagin d’asseure a negociar.

Tanmateix, independentment de l’escrutini final, la facció militar mantindrà un important poder d’influència en la política nacional. La nova Constitució fixa que el 25% dels diputats de les dues cambres del Parlament han de ser elegits per l’exèrcit. I com que es requereixen més de tres quartes parts de l’arc parlamentari per impulsar esmenes al text constitucional, l’oposició no pot realitzar canvis en el sistema polític sense el vistiplau militar.

La carta magna també prohibeix que les persones casades amb un estranger, o amb fills que tinguin nacionalitat estrangera, siguin presidents del país. La norma està dissenyada perquè Aung San Suu Kyi, viuda d’un ciutadà britànic, no pugui presentar-se a les eleccions. Però la política va deixar clar dijous que si la LND guanya les eleccions ella estarà a la pràctica “per sobre del president”.

“Fins ara el govern sempre ha pres les decisions i l’oposició s’ha limitat a respondre. Les forces prodemocràtiques no tenen una alternativa clara al sistema actual”, critica Sai Ye Kyaw Swar Myint, director de l’Aliança Popular per unes Eleccions Creïbles. Alhora, el conflicte armat del país, que va començar fa més de 50 anys, pot posar en perill la transició. Aquest octubre només 8 dels 15 grups guerrillers del país que negociaven amb l’executiu van adherir-se a un alto el foc.

“Mai es pot descartar que la violència impulsi els militars a retornar al poder. Després de dècades de domini, el Tatmadaw [forces armades] no desapareixerà com si res”, diu Farrelly.