Washington DC també vol ser un estat amb dret a decidir

WashingtonWashington DC (districte de Colúmbia), la capital dels EUA, intensifica en any d'eleccions legislatives la seva lluita històrica per convertir-se en l'estat 51 de la Unió i acabar amb l'anomalia que els seus 645.000 residents no tinguin representació al Congrés.

El debat sobre l''statehood' del districte de Colúmbia va obtenir aquesta setmana per primera vegada en dues dècades una audiència al Senat, després que la Cambra de Representants rebutgés la idea el 1993 amb una votació de 277 en contra i 153 a favor.

El districte de Colúmbia, situat en territori cedit per Maryland i Virgínia, va néixer el 16 de juliol del 1790 com a districte federal de la nova nació per diferenciar la capital de la resta d'estats i en virtut del desig dels pares fundadors (especialment James Madison) que cap estat individual tingués una influència excessiva sobre el Congrés.

Els seus 645.000 residents paguen a l'any més de 20.000 milions de dòlars en impostos federals malgrat no tenir veu sobre el pressupost nacional: és l'únic territori dels EUA que contribueix a les arques públiques sense tenir representants al Congrés (els porto-riquenys no paguen impostos federals).

Les Nacions Unides consideren una violació dels drets humans aquesta anomalia, i s'explica en bona mesura per una qüestió partidista: el 76% dels votants de la capital són demòcrates.

Per tant, la històricament 'blava' (color demòcrata) Washington donaria folgadament dos representants segurs en el Senat i un en la Càmera de Representants al Partit Demòcrata, i d'aquí la crònica oposició republicana al fet que la capital obtingui l'estatus d'estat.

Fins al 1961, els habitants de Washington DC tampoc tenien dret a participar en els comicis presidencials. Llavors es va aprovar l'esmena número 23 de la Constitució, que concedeix a DC tres vots electorals i en virtut de la qual els seus residents acudeixen a les urnes des del 1964.

Els residents de la capital, liderats pel govern municipal (demòcrata), mantenen una campanya constant per denunciar que dècades després segueixen sense tenir vot al Congrés, la qual cosa consideren una gran injustícia.

En les matrícules dels vehicles de la ciutat pot llegir-se un dels lemes de la revolució nord-americana: "No hi ha tributació sense representació". La falta de representació al Parlament britànic va ser una de les principals raons que van portar les Tretze Colònies a la independència del Regne Unit.

El senador demòcrata per Delaware Thomas Carper vol conscienciar ara tota la nació que la privació del dret al vot dels residents de la capital al Congrés és inacceptable i va contra els valors de la democràcia nord-americana.

Per això, dilluns va portar per primera vegada en dues dècades el debat de la condició d'estat de Washington DC al Senat amb una audiència en la comissió que presideix, la de Seguretat Nacional i Assumptes Governamentals, sobre una llei que va introduir el 2013, quan va assumir el càrrec.

Aquesta norma, que amb tota seguretat no se sotmetrà a vot quan queda poc més d'un mes per a les legislatives del 4 de novembre, estableix que el districte federal es redueixi a la porció de terreny que ocupen la Casa Blanca, el Capitoli i el National Mall i la resta del que avui és Washington DC es converteixi en l'estat 51 de la Unió amb el nom de Nova Colúmbia.

La condició d'estat de la capital no només li donaria representació al Congrés, on ara només té un delegat sense vot en la Càmera de Representants, sinó que també li atorgaria ple control sobre els assumptes municipals, ara subjectes a la supervisió i burocràcia del Capitoli.

Al juliol, Barack Obama es va convertir en el primer president en el càrrec a donar suport a la condició d'estat del districte de Colúmbia. "Jo visc a DC, així que hi estic a favor", va dir en un acte municipal.

No obstant això, Obama no es va pronunciar dilluns en suport de la norma debatuda en el Senat.

Sense aspectes de prosperar com a llei ni a curt ni a mitjà termini, el debat aspira a conscienciar tota la nació de la necessitat de posar fi "a una farsa que no pot ser consentida", en paraules d'un rotund editorial publicat aquesta setmana per 'The Washington Post'.