El Barça, especialista a guanyar Lligues en l'últim sospir

BarcelonaJugar-se una Lliga en l'última jornada és sinònim d'èxit per al Barça. Sobretot si el rival és el Reial Madrid i si es mira a partir de Johan Cruyff. En les últimes 25 Lligues, en vuit ocasions s'ha hagut de resoldre el títol en l'última jornada, i en sis hi ha estat implicat el Barça. En el curs 2002/03 els blaugranes es van mirar des de la distància com rivalitzaven Madrid i Reial Societat, amb alegria final per als madrilenys, i en el 1995/96, com l'Atlètic rubricava un títol guanyat en un apassionant tu a tu contra el València. De les altres sis situacions, el Barça n'ha sortit victoriós en cinc, amb la taca de la Lliga que l'Atlètic de Madrid li va prendre a l'equip de Gerardo Martino fa dos anys al Camp Nou.

Afrontar l'última jornada amb la pressió de no poder fallar no és una situació nova per a molts dels integrants de l'actual plantilla blaugrana, perquè ja s'hi van trobar en la segona temporada de Pep Guardiola l'any 2010, quan van haver de derrotar el Valladolid per no deixar-se atrapar pel Madrid de Pellegrini. L'any passat, en canvi, Luis Enrique i els seus van arribar a l'última jornada amb els deures fets. Una victòria per la mínima al Vicente Calderón en la penúltima cita ja havia posat prou marge entre Barça i Madrid a la classificació per afrontar l'últim matx, contra el Deportivo de la Corunya, sense tensions.

Curiosament, el conjunt gallec tornarà a ser un dels protagonistes d'aquesta Lliga 2015/16, que, després de 37 partits, es decidirà en l'últim sospir dissabte a les 17 h: el Madrid jugarà a Riazor, i el Barça, a Granada. Serà un duel paral·lel de màxima rivalitat, com ha passat en tantes altres ocasions entre blaugranes i blancs. Les Lligues de Tenerife o la Lliga del penal de Djukic són records que diumenge el Camp Nou ja començava a rememorar, revisant la història recent dels títols que van arribar oberts a l'últim partit.

2013/14

El Barça de Gerardo Martino havia de rebre l'Atlètic de Madrid en l'última jornada. Era tres punts per sota dels matalassers a la classificació, però una victòria li donava la Lliga. Només va poder empatar a un i va veure com els madrilenys celebraven el títol sobre la gespa del Camp Nou.

2009/10

L'equip de Pep Guardiola va necessitar derrotar el Valladolid al Camp Nou per deixar enrere el Madrid de Manuel Pellegrini, que en l'última jornada va empatar contra un Màlaga que s'hi jugava la permanència. Ara fa uns dies, el tècnic de Santpedor recordava "aquella Lliga de 99 punts" mentre celebrava el seu èxit a la Bundesliga amb el Bayern Munic.

2006/07

És l'any del 'tamudazo'. L'empat a dos contra l'Espanyol al Camp Nou va frustrar les opcions de l'equip de Frank Rijkaard de situar-se líder, després que el Madrid també sumés un sol punt en el seu partit a Saragossa. L'única carambola de l'última jornada passava per una derrota blanca que no es va produir contra el Mallorca al Bernabéu i de res va servir golejar el Nàstic.

2002/03

El Barça no hi estava implicat, però el Reial Madrid, sí, i es va jugar la Lliga contra una Reial Societat en remuntada. Però un empat i una derrota en les jornades 37 i 36 va deixar l'última cita en mans del conjunt blanc. Els madridistes no van fallar contra l'Athletic al Bernabéu i van mantenir els dos punts d'avantatge sobre l'equip guipuscoà, al qual no li va servir de res derrotar l'Atlètic a Anoeta.

1995/96

Aquest any, el Barça, que va ser tercer, tampoc va viure l'emoció de l'últim esprint per la Lliga. Un empat en la penúltima jornada de l'Atlètic de Madrid a Tenerife va ajornar la celebració matalassera i va donar esperances al València, que es va plantar a la jornada 42 –eren Lligues de 22 equips– a només dos punts del lideratge. Madrilenys i valencians van afrontar l'últim partit amb tot obert: però els xe van punxar a Vigo davant del Celta. La victòria de l'Atlètic al Calderón contra l'Albacete va acabar de confirmar el títol per a l'equip de Radomir Antic (i on jugava Diego Simeone, autor d'un dels gols d'aquell últim triomf).

1993/94

Eren Lligues que puntuaven cada victòria amb dos punts en lloc de tres. Després de la jornada 37, la classificació la dominava el Deportivo de la Corunya, a un punt del Barça i a deu d'un Madrid despenjat a la tercera posició. Però els blaugranes es van trobar una carambola inesperada a Riazor, quan Djukic va fallar un penal que hauria donat el triomf, i la Lliga, als gallecs, que finalment van empatar a zero contra el València. De rebot, i com passaria encara un parell de cops més, el Barça de Cruyff –i Núñez–, que havia derrotat 5-2 al Sevilla, va aixecar la seva última Lliga i quarta consecutiva.

1992/93

Com havia passat un any abans, l'última jornada envia el Madrid a Tenerife amb la necessitat de guanyar per certificar una Lliga que dominava a la classificació amb un punt d'avantatge. Però els blancs, encara commocionats per l'episodi de la temporada anterior, ni tan sols tenen opcions i cauen per un clar 2-0, mentre que al Camp Nou, el Barça s'imposa a la Reial Societat amb un gol de Stòitxkov.

1991/92

Jornada 37: el Madrid, amb 54 punts, supera per un punt el Barça a la classificació. Els blancs viatgen a Tenerife en l'última jornada, mentre que els blaugranes reben a casa l'Athletic. Una victòria còmoda per 2-0 conviu durant molts minuts amb el triomf tranquil, també, del Madrid, que de seguida encarrila el seu partit a les illes canàries amb un 0-2 abans de la mitja hora. Però en dos minuts màgics del Tenerife, els locals, amb autogol inclòs de Ricardo Rocha, capgiren el marcador i situen un 3-2 que dóna el títol als culers. Era la primera de les tres Lligues que Cruyff guanyaria en l'últim sospir.