Les certeses que enceguen
El món s’hi juga molt en les eleccions nord-americanes del novembre, però el seu desenllaç, arribats a aquest punt, ja tindrà ben poc a veure amb el grau de veritat o mentida, d’honestedat o cinisme, que encarnin els candidats en la cursa electoral. Trump no pot ser gaire pitjor del que ja ha exhibit, per a qui tingui criteri. I Biden té un passat massa pesant i compromès, per a qui tingui memòria. En un mes no es poden reinventar. No són ells sinó la psicologia dels votants -o, per dir-ho més clar, la seva salut mental- i un clima propagandístic fet de tergiversacions i tragèdies el que determinarà el desenllaç.
L’equip de Trump apel·la només a emocions, la majoria lligades a pulsions tan bàsiques com la identitat o la seguretat. L’equip de Biden apel·la també a la raó i als fets, i jugant en aquest camp tindria la victòria assegurada. Ningú format i informat -com la majoria dels estatunidencs cosmopolites- pot no veure en Biden el mal menor. Però això no impedirà que no el votin els trumpistes ni aquells esquerranosos que -encegats per la puresa ideològica- diuen que votar un mal menor és, al capdavall, votar el mal.
I si els candidats no es poden reinventar, és la incapacitat de molts electors per fer-ho el que pot donar a Trump un segon mandat. Seguretat i identitat són dos pulsions que, exacerbades per la por, deshumanitzen profundament. Quina por? El vertigen que provoca no poder seguir sent qui ets i no ser capaç de ser res més. Ser humà exigeix humanitzar-se: créixer deixant enrere certeses que enceguen i abraçant incerteses que il·luminen; créixer perquè aturar-se és estancar-se i corrompre’s. I per a aquest viatge cal tenir el coratge que dona l’autoestima. La fase final del capitalisme -la globalització neoliberal- ha abocat milions de nord-americans a uns canvis d’identitat per als quals no estaven equipats, de manera semblant -però no tan extrema- a com no ho estaven milions d’alemanys per a la hiperinflació dels anys 20. I això els empeny, i els va empènyer, a aferrar-se al passat mític a què els promet tornar un sociòpata egòlatra.
Convertir en valors suprems la seguretat i la identitat és sempre reaccionari, perquè no es pot progressar sense córrer riscos i deixar de ser qui eres. I genera també sempre odi i violència contra els que intenten canviar les coses per fer-les més humanes. Trump pot guanyar perquè una part perillosament àmplia dels electors dels EUA no tenen ni han tingut eines per créixer com a persones. Perquè la seva cultura han sigut reality shows i el seu progrés consumisme, perquè no han rebut l’afecte que permet cultivar l’autoestima i el coratge imprescindibles per anar endavant. Cap democràcia sobreviu si la majoria dels seus electors s’han estancat com a persones. Quan això passa, totes degeneren en règims autoritaris que negant tots els canvis -inclòs el climàtic- ens aboquen a la catàstrofe.
