El fracàs de la gestió madrilenya de la pandèmia
BarcelonaEl president del govern espanyol, Pedro Sánchez, es reunirà amb la presidenta madrilenya, Isabel Díaz Ayuso, a la seu del govern autonòmic davant l'empitjorament de la pandèmia que està vivint la Comunitat de Madrid. Una sola dada serveix per fer una fotografia de la situació. El risc de rebrot, que a Catalunya se situa una mica per sobre dels 150 punts, a Madrid s'ha enfilat per sobre dels 500. Si agafem la xifra de la incidència acumulada, és a dir, els casos positius per cada 100.000 habitants detectats en els últims 14 dies, veiem que a Catalunya és de 172 i a Madrid de 643.
Les dades, doncs, no enganyen. La pandèmia està fora de control a la Comunitat de Madrid i en una part no negligible per culpa d'una gestió caòtica de la crisi per part d'un govern de coalició entre PP i Cs en què no només els dos partits sinó també cada conseller sembla anar per lliure i en alguns casos sense nord. El cas més extrem s'ha viscut aquesta mateixa setmana. Dimecres el viceconseller per al Covid, Antonio Zapatero, va anunciar a primera hora que hi hauria un pla de confinaments selectius i limitacions a la mobilitat en algunes zones, els detalls concrets del qual es donarien en una roda de premsa. Hores després la roda de premsa va ser cancel·lada, amb el consegüent desconcert general de la població, mentre el govern vivia la seva enèsima crisi interna.
Aquest episodi se suma a d'altres que s'han viscut en els últims mesos, com ara les cues de professors a les portes dels centres per fer-se proves PCR sense respectar la distància de seguretat, o les estrambòtiques declaracions de la presidenta Ayuso, que va arribar a dir just abans del curs escolar que tots els nens acabarien infectats pel virus o, més recentment, va assenyalar els immigrants i el seu estil de vida com a agents de la propagació del virus.
Al final, després de moltes giragonses, el govern autonòmic no ha tingut més remei que llançar un SOS al govern central perquè els ajudi a resoldre la crisi, cosa que no ha hagut de fer cap altra comunitat autònoma fins ara. La descoordinació, la improvisació, la mala situació de la xarxa sanitària pública i la por del PP a aprovar restriccions han desembocat en una inacció dramàtica de conseqüències fatals per a la població. Ayuso s'ha deixat arrossegar pel discurs d'alguns veïns dels barris més benestants de la capital, que al mes d'abril i maig van protagonitzar manifestacions de protesta contra el confinament, i ha fet declaracions d'una frivolitat inacceptable.
El cas de Madrid demostra que la gestió no té un efecte neutre sobre la pandèmia. Al contrari, quan l'administració actua seguint criteris sanitaris i s'avança als esdeveniments, el virus retrocedeix, quan els dubtes condueixen a la paràlisi, el virus aprofita l'ocasió per escampar-se. La crisi madrilenya també deixa tocada la fórmula de govern de coalició PP-Cs (amb el suport extern de Vox) i s'afegeix als problemes que ja té Pablo Casado amb el cas Kitchen. Que el govern del PSOE i Unides Podem hagi de rescatar l'executiu d'Ayuso és una humiliació que la dreta madrilenya trigarà temps a pair.
