El corral de Luis María
Cap d’economiaLuis María Linde (Madrid, 1945) és la viva imatge d’un tecnòcrata. A priori, tenir coneixements tècnics pot semblar suficient per a un governador del Banc d’Espanya. Però, per ser un bon governador, cal alguna cosa més. Unes certes habilitats polítiques. És possible que el líder que més ha fet per treure Europa de la crisi en l’últim lustre hagi sigut Mario Draghi. Sí, un banquer central que, en moments veritablement tètrics, va fer més del que se n’esperava. Aquesta setmana Luis María Linde també va intentar fer més del que li exigia el guió. Va intentar fer de polític. Però no se’n va sortir. Avui dia, quan encara li falten tres anys per deixar el càrrec, ja sabem que serà recordat com el governador que va amenaçar Catalunya amb un corralito en plena campanya electoral.
No hi ha precedents d’un governador alertant d’un corralito al seu propi territori. La norma número u dels corralitos consisteix a negar-ne l’existència fins i tot quan és inevitable, ja que el simple fet de mencionar-lo el pot precipitar. En sentir-lo, el seu equip es posava les mans al cap. Què va portar el tímid Linde, de qui expliquen que es passa les reunions del consell de govern del Banc Central Europeu guardant silenci, a fer un pas com aquest?
Tres paraules són la clau per resoldre l’enigma: Luis de Guindos. El ministre d’Economia s’ha cansat d’explicar que ningú veu viable la independència, cosa que, en la seva opinió, explica que, tot i l’aposta sobiranista, la inversió estrangera a Catalunya hagi marcat un rècord històric en el primer semestre. Però, tot i que digui que la independència no preocupa als mercats, De Guindos ha treballat de valent per mobilitzar la primera línia del poder econòmic contra el sobiranisme.
Un dels principals ordidors del document que la banca va publicar la setmana passada contra la independència va ser el ministre d’Economia, que té un contacte fluid amb els tres principals banquers espanyols (Francisco González, Isidre Fainé i Ana Botín). Van ser ells tres, segons les fonts consultades per l’ARA, els que van liderar el document. Les reunions entre De Guindos i aquests tres banquers (el lloc d’Ana Botín abans l’ocupava el seu pare, Emilio) han sigut freqüents. Entre tots quatre van negociar la caiguda de Rodrigo Rato i la posterior nacionalització de Bankia.
48 hores abans del dia en què els bancs van publicar el seu polèmic comunicat, un dels banquers catalans que el van signar va rebre una trucada de De Guindos, com confirma una persona que va presenciar-ho. Els bancs han reconegut “pressions polítiques” per publicar el comunicat i, especialment, per fer-ho durant la campanya electoral. Algunes entitats no volien fer cap pronunciament públic almenys fins després dels comicis. Però la pressió del govern espanyol va ser molt forta. Els favors i les amenaces hi van influir. Entre els primers, no es pot oblidar la intercessió de De Guindos perquè Brussel·les suavitzés algunes de les condicions imposades a canvi del rescat a la banca. Els favors es paguen.
Entre les segones, les amenaces, cal tenir en compte que el procés de consolidació del sector financer espanyol encara no s’ha acabat. Encara hi ha d’haver adquisicions. Els bancs necessiten guanyar volum per ser rendibles en un context de tipus baixos d’interès com hi haurà els propers anys. És per això que De Guindos ha animat els tres grans bancs a liderar una nova onada de concentració al sector comprant bancs mitjans, com Ibercaja, Liberbank i BMN, entre d’altres. Però, esclar, per poder créixer cal rebre el vistiplau del govern espanyol. No cal ser gaire agut. Pocs dies abans del comunicat de la banca, Casimiro García-Abadillo, exdirector d’ El Mundo, llançava una amenaça velada a Isidre Fainé: “La composició del nou mapa bancari espanyol també dependrà del que passi el 27-S”, concloïa després de vincular l’actitud de CaixaBank amb el procés amb les futures fusions del sector.
Acabem tancant el cercle. El mateix ministre que va pressionar la banca, el teòricament moderat De Guindos, també és amic de Luis María Linde. Ho admeten al seu entorn. Encara més: De Guindos el va proposar per a governador. I, casualment, Linde es va apuntar a un dels arguments del PP en campanya (el risc de corralito ) afirmant que “evidentment que és una possibilitat”. En els comicis d’avui, algun vot s’haurà decantat per les seves paraules.
La relliscada va ser tan considerable que, dos dies després, va matisar les seves paraules a instàncies, segons fonts financeres, del Banc Central Europeu. Molt per aprendre del Mario, Luis María.
