García Ferreras i la propaganda jihadista
A Al rojo vivo, Antonio García Ferreras continua recreant-se en el terrorisme jihadista perquè s’adapta fàcilment a l’alarmisme impostat i el morbo amb el qual amaneix el seu programa.
Divendres el periodista tornava a donar pas a un vídeo de propaganda de Daeix demanant a l’audiència que s’hi fixés. Advertia: “Les vamos a ofrecer un momento delicado pero hemos cortado los instantes más duros”. Ens descrivia el que veuríem. Nens adoctrinats en la crueltat que jugaven a cuit i amagar i acabaven disparant contra el pres que havien ocultat. Ens van mostrar (sense l’assassinat) l’anunci. Imatges molt potents i vistoses produïdes pels mateixos jihadistes al servei de la propaganda que circulen per la xarxa intentant reclutar adeptes i enaltir el fervor radical. Anuncis editats amb molts recursos i gran domini del llenguatge audiovisual. García Ferreras reiterava: “El vídeo es espeluznante”. Mentre consultava els experts sobre possibles estratègies per combatre-ho, el realitzador partia la pantalla i la propaganda de Daeix s’emetia en bucle: nens armats, disparant o recitant l’Alcorà sota la vigilància d’un home amb la cara tapada... El periodista va preguntar-los sobre els drets dels espectadors a veure aquelles imatges. Van considerar que era un deure emetre-ho per garantir un dret tan fonamental com el de la informació. Però el coronel Pedro Baños, expert en geopolítica, va contradir-los: “Estos vídeos son publicidad. Y es una publicidad que nosotros les estamos garantizando. Significa darlos a conocer, dar a conocer su causa e infundir temor a la sociedad”. Baños alertava: “Quien maneja los hilos de Estado Islámico nos conoce perfectamente. Sabe cómo atacar nuestras mentes y además de una manera magistral”.
En una situació puntual, que estigui justificada a nivell informatiu i amb les advertències necessàries, un programa pot emetre un fragment seleccionat amb cura d’aquests anuncis perquè l’espectador se’n faci el càrrec. I així es respecta el seu dret a la informació. Però el que fan les televisions privades és utilitzar la propaganda de Daeix com un decorat. Reiteren un bucle constant de vídeos d’enaltiment del jihadisme. Les descontextualitzen del seu autèntic significat, de la seva verdadera funció, del seu risc potencial. Les banalitzen i acaben normalitzant-les en la percepció de la realitat. A base de repetir-les s’assimilen i se’n minimitza l’impacte. D’una manera molt maquiavèl·lica s’està induint l’espectador a confondre l’espectacle amb el dret a la informació.
