Després de l'estat d'alarma
BarcelonaL'estat d'alarma és un mecanisme constitucional pensat per a situacions realment excepcionals. Tant és així que en democràcia només s'havia activat en una ocasió: entre el 4 de desembre de 2010 i el 16 de gener de 2011 en ocasió de la vaga de controladors aeris. La matinada de diumenge sortirem d'un estat d'alarma que ha durat 98 dies i que ha servit per donar cobertura a la restricció de la llibertat de moviments per a la ciutadania, una situació inèdita en la història recent que s'ha reproduït en altres parts del món.
Efectivament, però, és dubtós que l'estat d'alarma, i tot el que portava aparellat de recentralització i restricció de drets bàsics, hagi estat estrictament necessari durant tot aquest temps, i segurament hi havia alternatives jurídiques per no haver de violentar de forma tan pronunciada l'arquitectura institucional de l'Estat. Del que no hi ha dubte és que el sacrifici col·lectiu que ha significat el confinament ha servit almenys per reduir el nombre de contagis i decessos diaris. També la pressió als hospitals s'ha reduït extraordinàriament. Recordem només que el 6 d'abril hi havia 1.500 ingressats per covid-19 a les UCI catalanes i ara n'hi ha menys d'un centenar. A tot l'Estat van arribar a ser 5.500 i ara n'hi ha 312.
Tot i això, el paisatge després de la batalla és desolador, amb desenes de milers de morts, molts dels quals en situacions tristíssimes i sense haver-se pogut acomiadar dels éssers estimats. Les dades oficials marquen que hi ha hagut 28.315 morts per covid a Espanya, però fins i tot les autoritats sanitàries assumeixen que són molts més, ja que la sobremortalitat eleva aquesta xifra fins als 43.000.
A partir de diumenge, doncs, es recupera la mobilitat a tot l'Estat i s'obre la frontera amb França. I serà la Generalitat la responsable de dissenyar i aplicar les polítiques per mantenir controlada la pandèmia, que recordem que a tot el món continua molt activa. En aquest sentit, sabem que fins després de la revetlla de Sant Joan encara es mantindran limitacions d'aforament en espais interiors, amb un màxim permès del 50%, i exteriors (del 75%), i que després l'única norma que regirà és la d'assegurar la distància mínima interpersonal d'un metre i mig.
Tot i així, encara hi ha massa incertesa, massa incògnites per resoldre i molts sectors que estan demanant concreció a la Generalitat. Encara no se sap, per exemple, com es regularà l'aforament d'espectacles públics, tant tancats (teatres, cines, sales de concert) com a l'aire lliure (esports, festivals, festes majors, etc.). La Generalitat està negociant en taules sectorials totes les casuístiques possibles, clau per a la supervivència del sector cultural. I després aquestes normatives s'hauran d'explicar de forma pedagògica. Tampoc no se sap com s'ha d'aplicar la nova situació pel que fa a les visites als avis sans de les residències, més aïllats que mai.
L'estiu ha de servir per preparar a consciència l'inici de curs més important de la història recent. Per això, malgrat la falsa aparença de normalitat que ja es comença a viure als carrers, hi ha molta feina a fer encara des de les institucions. I ara ja sense la sensació d'urgència dels primers dies de l'estat d'alarma.
