Llarena comença a assumir que no hi ha rebel·lió
BarcelonaEn el futur s'estudiarà la instrucció sobre el procés català del jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena com un exemple de com no s'han de fer les coses en un estat de dret. Després que els jutges alemanys desestiméssin el delicte de rebel·lió en el cas de Carles Puigdemont, després que les justícies de Bèlgica i Escòcia estiguin posant molts problemes al delicte de malversació, després que la mateixa sala d'apel·lacions del Suprem ja obrís la porta a renunciar a la tipificació penal de la rebel·lió, aquest dimecres ha estat el mateix jutge Llarena qui ha fet un primer pas en aquesta direcció. Però d'una manera molt tímida.
En la interlocutòria en què confirma el processament dels acusats pel procés independentista, Llarena insisteix en el seu relat dels fets i continua considerant violència tant la manifestació del 20-S davant la conselleria d'Economia, com la resistència davant els col·legis durant l'1-O, com els talls de carretera de la vaga del 3-O, però s'espolsa la responsabilitat quan afirma que, en cas que no es pugui provar que hi va haver violència, la fiscalia i la resta d'acusacions sempre podran demanar que es jutgi els responsables per delictes de menor transcendència penal com ara la conspiració per a la rebel·lió o la sedició. O sigui, es cura en salut.
L'ARA ja va publicar el 12 d'abril que la fiscalia era partidària de reclamar l'extradició de Puigdemont pel delicte de conspiració per a la rebel·lió, però Llarena s'hi va negar en rodó. De fet, la interlocutòria no és tant una resposta a les parts com una resposta a la fiscalia i els altres jutges del Suprem que no veuen clar que tota la causa s'articuli al voltant de la idea que hi va haver un "alçament violent" que tot apunta que no va existir a Catalunya. Llarena, però, ha fet del manteniment del delicte de rebel·lió i del relat de la violència una qüestió personal, i ahir va deixar clar que no pensa donar el braç a tòrcer. Això sí, obre la porta a la possibilitat que en el judici es rebaixi el delicte de rebel·lió a d'altres que comporten penes molt menors. El que ve a dir és que ell, com a instructor, està obligat a demanar el màxim, i que si després durant el judici no es pot provar que hi va haver violència, llavors que se'ls condemni igualment però per conspiració o sedició.
Però Llarena no s'adona, o no vol adonar-se, de la gravetat de la situació que ha provocat per al mateix Estat que pretén defensar. Si la justícia espanyola acaba avalant la tesi de la violència, quedarà palès el seu allunyament respecte a les justícies europees i pot acabar sent deslegitimada, a la llarga, pel Tribunal d'Estrasburg. I si la condemna finalment no és per rebel·lió sinó per sedició o conspiració, es posarà de manifest una instrucció fallida i esbiaixada, amb presons provisionals desproporcionades, que tacarà igualment el prestigi del màxim tribunal espanyol. A hores d'ara és molt difícil fer prediccions, però una sola cosa és segura: acabi com acabi, l'anomenada marca Espanya en sortirà perjudicada, com de fet ja està passant.
