15/01/2021

La cara més amarga de la pandèmia

2 min
Tres usuaris d'El Caliu fa cua per recollir la bossa de menjar

BarcelonaNomés cal fer un recorregut per alguns carrers de les principals ciutats del país per distingir, davant d'una església, un ateneu o un local qualsevol, una cua de gent que espera amb un carro de la compra. I si ens hi acostem comprovarem que són persones que fan cua per recollir menjar que de forma solidària reparteixen diferents entitats socials. L'afluència a aquests menjadors socials s'ha doblat o triplicat amb persones que fa poc tenien feina estable, segons els testimonis recollits pel diari ARA de diferents d'aquestes entitats; una manera de subratllar que, al costat del drama sanitari provocat per la pandèmia, amb desenes de morts diaris, hi ha també un drama social que caldrà gestionar durant més temps.

No per casualitat, la Unió Europea ha decidit que a Espanya li corresponen 10.500 milions més dels fons europeus en forma de subvenció que s'han de destinar a la reconstrucció, després d'un recàlcul de l'impacte econòmic de la pandèmia. Recordem que la caiguda del PIB espanyol i català durant el 2020, que es calcula que serà d'entre un 10% i un 12%, dobla la d'altres països com ara Alemanya (5%). L'impacte econòmic, que és fàcilment comprovable quan es veuen centenars de negocis tancats als nostres carrers, serà diferent del de la crisi del 2008, però la imatge de les cues als menjadors socials es repeteix.

I això que en aquesta crisi s'han desplegat un seguit de polítiques de protecció social, com ara els ERTO, que estan amortint l'impacte; però hi ha dubtes seriosos sobre quin serà al paisatge econòmic quan passi la pandèmia. D'entrada, molts d'aquests llocs de treball que ara s'estan mantenint amb ajudes estatals no es podran mantenir perquè pertanyen a sectors, el turístic per exemple, que trigaran anys a recuperar els nivells del 2019. El repte econòmic i social, doncs, és ingent, perquè d'una banda caldrà construir una xarxa social prou potent perquè milers de famílies no s'enfonsin en la misèria, i per l'altra caldrà dissenyar plans per recol·locar almenys una part d'aquest contingent de nous aturats en altres sectors més sostenibles.

Aquest és justament l'objectiu del vital pla de reconstrucció econòmica dissenyat per Europa, que vol aprofitar l'avinentesa per fer un salt en l'àmbit de la digitalització i de l'economia verda. Els governs, i la societat en el seu conjunt, hauran de ser conscients, però, que el canvi no es podrà fer en quatre dies, de la mateixa manera que encara hi ha gent que no s'ha recuperat de la crisi de 2008-2012, en què milers de persones van ser expulsades del sector de la construcció, que estava clarament sobredimensionat.

En aquest cas, cal anar amb molt de compte per evitar que negocis que poden ser rendibles i crear llocs de treball no acabin tancant ofegats pels deutes i la falta d'un ajut puntual. Cada restaurant o bar tancat, per no parlar d'hotels o parcs d'atraccions, significa persones al carrer i, com a conseqüència, famílies a la intempèrie. I les cues que veiem avui poden ser només un avançament d'una realitat molt més dura si no s'actua a temps amb decisions estratègiques.