Un Nadal molt diferent a Alemanya i Catalunya

BarcelonaAlemanya tanca escoles, comerços no essencials, recomana no viatjar dintre o fora del país i el teletreball, alhora que prohibeix la venda i el consum d’alcohol a l’exterior i les reunions de més de cinc persones. La restricció començarà dimecres i es mantindrà fins al 10 de gener. La gastronomia, els hotels i els equipaments culturals ja estaven tancats des de principis de novembre. Serà un Nadal de confinament gairebé estricte en què ni tan sols es podran tirar coets per celebrar el Cap d'Any, el dia en què, per fi, deixem enrere aquest 2020. Amb 81 milions d’habitants, ahir el país va anunciar 20.200 nous contagis per covid i 321 morts. I la incidència acumulada –el nombre de casos dels últims 14 dies per cada 100.000 habitants– era de 334,9*. Aquesta última dada és la referència comuna a Europa per definir el grau de risc d’un país.

A Catalunya aquest dilluns obriran els centres comercials amb un 30% d’aforament, els equipaments culturals grans i les esglésies podran augmentar l’aforament fins a les mil persones i el cap de setmana vinent el confinament municipal passarà a ser comarcal. Es parla ja de passar de fase aviat. Amb una població de 7,7 milions, ahir es van registrar 1.213 nous contagis i 41 morts per covid amb una incidència acumulada de 202,52. En conjunt, a Catalunya han mort de covid des de l’inici de la pandèmia 16.333 persones. A tot Alemanya n'¡han mort 21.787.

Les dades parlen per si soles. Cal tenir en compte, però, el context de cada cas, principalment el de la capacitat econòmica que es té per donar suport i ajudes als sectors afectats pels tancaments dràstics. És evident que a Catalunya no disposem de prou diners per poder-nos-ho permetre i cal anar fent malabarismes entre l’obertura econòmica i la restricció sanitària. Ara mateix, no només els sanitaris envegen Alemanya sinó que també ho fan els treballadors i els empresaris, que reclamen amb insistència ajudes directes i no retornables per poder evitar el tancament definitiu del seu negoci.

Cal ser conscients d’on som i de què podem fer, però, sobretot, ens hem de deixar de falses demagògies. No hi ha res segur ara mateix. Ni la cultura, ni els centres comercials, ni els comerços de barri, ni les escoles. Seria important que tothom tingués clares les prioritats i el perquè de les restriccions.

Hem normalitzat tant les morts –256 per covid l'última setmana a Catalunya– que ja no ens escandalitzen. Però no les podem donar per bones. No només la ciutadania ha de mantenir les mesures de protecció –mascareta, distància, ventilació i higiene de mans– sinó que també els agents econòmics i socials han de ser responsables i exigir ajuts, sí, però deixar de pressionar de manera insensata per reobrir quan els indicadors ho desaconsellen. Però, sobretot, seria important que des de l’administració i les autoritats sanitàries es fos més conseqüent amb el que es diu. Si es fixen uns indicadors per marcar els criteris del que es pot fer i el que no en cada moment, cal evitar l’espectacle actual de veure com es modifiquen en funció de les pressions. Cal posar més èmfasi en les ajudes i, si no s’hi arriba, en una salvaguarda mínima de l’economia, però caldria intentar que es fes sense provocar cap crisi de confiança.

*En una versió anterior d'aquest article aquesta dada estava equivocada i posava 169,1, que és la incidència acumulada a 7 dies.