Nou curs escolar: s'imposa el sentit comú

BarcelonaDesprés de sis mesos amb la majoria d'infants i adolescents sense trepitjar les aules ni els patis de les escoles i instituts a causa de la pandèmia, l'inici del nou curs al setembre serà tot un esdeveniment per a ells. En la vida d'un infant, mig any pot ser percebut com mitja vida. Per a molts, serà com començar de nou. I si per a ells serà tot un canvi i una novetat, el repte és igualment gran per als mestres i per a la comunitat educativa en conjunt, inclosos pares i administració. Aquest dilluns, finalment, la conselleria d'Educació ha aclarit alguns dubtes importants que encara planaven sobre aquest retorn. En síntesi, com ja es veia a venir en funció del que estan decidint països veïns com França, s'imposa la normalitat presencial per sobre d'unes mesures sanitàries que feien inviable un treball real a l'aula. Els grups de classe a la pràctica acabaran sent en la majoria dels casos els de sempre i, tret dels mestres no habituals en un determinat grup sense distàncies necessàries, no caldrà l'ús de mascareta. En efecte, el fet que cada cop estigui més clar per les evidències científiques i estadístiques que els nois i noies són poc transmissors del covid-19 i que els afecta poc, permet deixar enrere mesures que eren de difícil o impossible aplicació. L'escola podrà tornar a ser un lloc on les relacions directes, tant entre alumnes com entre ells i els mestres, són una part essencial del procés educatiu. El sentit comú s'ha acabat imposant. Per descomptat, els hàbits d'higiene més estrictes han vingut per quedar-se en la nostra societat, també a l'escola, però no fins al punt d'impedir la seva essència vivencial.

Així doncs, cal saludar positivament aquest canvi de guió, que desfà l'embolic rocambolesc en què s'havia situat un retorn a l'escola que generava molts dubtes. En canvi, resulta més incomprensible, i gens tranquil·litzadora, la descoordinació o competició interna al si del Govern en una qüestió tan rellevant. Poca estona després que el vicepresident i els consellers d'Educació i Salut donessin a conèixer en roda de premsa les noves condicions per al retorn, que inclouen la contractació de 5.000 professionals i un pressupost extra de 370 milions, el president de la Generalitat aportava unes xifres diferents: 450 milions (sembla que hauria inclòs 80 milions que ja s'han incorporat en aquest final de curs) i entre 6.000 i 10.000 mestres. Francament, és molt poc seriosa una divergència així, tant si respon a una estratègia partidista com si és fruit d'una manca de cohesió al govern de coalició.

Cal esperar que aquest desgavell comunicatiu no afecti la realitat escolar: que sigui només això, soroll polític. Perquè amb l'educació no s'hi juga. Ara la prioritat hauria de ser recuperar la confiança perduda per reprendre el curs amb les màximes garanties que mestres i nois i noies podran retrobar-se en les millors condicions possibles. Ens interessa a tots donar per superada la crisi educativa i encarar el nou curs amb ambició educativa, il·lusions i projectes renovats.