8/11: Arrossegament

De sempre, s’ha anomenat pesca d’arrossegament la tècnica de llançar una xarxa amb llast al fons marí i anar-la arrossegant. Ara és una tècnica més sofisticada, però tradicionalment es tractava d’anar enxampant tot allò que passés per allà, sabent que sempre sortiria una cosa o altra. Que ben cuinada o ben amanida faria el fet. Diria que aquesta ha estat si fa no fa la tècnica emprada en l’operació Volhov: llançar una xarxa amb llast en el calador de l’independentisme, a veure què s’hi troba. Sabent que si tu agafes qualsevol col·lectiu humà, el que sigui, i durant mesos i mesos escoltes totes les converses telefòniques privades acabaràs pescant una cosa o altra, sospitosa o que es pugui presentar com a escandalosa, convenientment cuinada o amanida. Cap col·lectiu se n’escaparia, d’una xarxa llançada per arrossegar a veure què surt, precisament perquè les converses són privades i la gent no parla per telèfon sota jurament de dir la veritat ni de ser correcte. Tot i que està prohibida o limitada en alguns llocs, la pesca per arrossegament és del tot legal. No crec en canvi que sigui una tècnica d’investigació policial gaire exemplar. Sobretot quan la xarxa es tira aquí o allà no en nom de cap indici, sinó en nom d’algun prejudici.