El Papa decep les víctimes i la cimera acaba en fum
BarcelonaL'escepticisme sobre el resultat de la cimera vaticana sobre abusos sexuals estava justificat. Aquest diumenge ha acabat a Roma la reunió que des de dijous havia congregat al Vaticà 190 jerarques eclesiàstics per debatre les mesures concretes per combatre la plaga dels abusos en el si de l'Església. Però, tal com van denunciar algunes de les víctimes que s'havien traslladat a Roma per pressionar i exigir justícia, en les conclusions de la cimera hi ha hagut molt poques concrecions i cap mesura immediata. Els organitzadors han afirmat que d'aquí un mes o dos hi haurà un document del Papa, un 'motu proprio', per reforçar la lluita contra els abusos i també un 'vademècum' per donar instruccions a les conferències episcopals sobre la seva actuació. També s'està estudiant, han dit, la possibilitat de reformar el secret pontifici.
Però totes aquestes propostes, que ja havien anat sortint al llarg de la cimera, s'ajornen per d'aquí uns mesos. I tampoc el discurs del Papa després de l'homilia ha complert les expectatives. Francesc ha dedicat bona part del discurs a parlar dels abusos a menors en genèric, destacant que la gran majoria passen en el marc de la família o dels educadors, i fent referència, en les mesures genèriques finals, fins i tot al turisme sexual i la pornografia digital. I sí, és veritat que el problema dels abusos als menors té un abast global. Però aquesta cimera no parlava d'això. Aquesta cimera estava centrada en els abusos, molts, que hi ha hagut i hi ha dintre de l'Església catòlica, amb eclesiàstics que abusen del seu poder i de la seva autoritat moral per atacar sexualment menors amb total impunitat. Francesc ha definit aquest crim com a "abominable", ha animat a denunciar a la justícia ordinària tots els casos de què es tingui notícia, ha reconegut que s'havia d'acabar amb l'encobriment que hi ha hagut fins ara i, com és lògic, ha dit que abans que res cal protegir i acompanyar les víctimes. Però el que esperaven les víctimes, els creients catòlics de tot el món que estaven pendents de la cimera i els ciutadans en general no eren només bons propòsits, sinó algun tipus de mesura concreta que mostrés un canvi real. Alguna cosa com el compromís ja des d'ara que no hi haurà secret pontifici, que es diran clarament les xifres d'abusos de què té informació el Vaticà i s'obriran els arxius o que hi haurà un compromís que s'expulsarà els culpables d'abusos i també els seus encobridors. En fi, alguna mesura exemplar que no permetés pensar que amb un mer acte de contrició estava tot arreglat.
El Vaticà ha perdut una oportunitat d'or per donar un missatge al món que està disposat a assumir les seves responsabilitats. Ara la pilota passarà a la taulada de les conferències episcopals i el resultat dependrà del que es faci a cada país i potser a cada bisbat. Potser en la distància curta serà possible establir mesures i fer gestos més contundents. Els bisbats catalans, i també els responsables dels ordes religiosos establerts al país, hauran de demostrar que hi ha voluntat més enllà de les bones paraules.
