Parlar d'independència sense consignar les dependències
BarcelonaLa secció d’Idees d’El País es dedica aquest diumenge al futur dels mèdia. Ho titulen: ʺLa independència, el negoci més gran dels mitjansʺ. El dossier es publica la setmana que el consell d’administració del grup editor, Prisa, ha destituït el seu president, Javier Monzón. I que ho fa gràcies a l’aliança de Telefónica (9,44% de les accions) i el soci majoritari, el fons Amber (29,8%). El principal defensor de Monzón era el Banco Santander, que té un 4,1% del capital però una influència molt més gran al diari de la que li correspondria estrictament pel pes accionarial, ateses les necessitats financeres d’un grup fortíssimament endeutat. El nom del banc no surt esmentat a la crònica que fa El País sobre l’afer. Público, d’altra banda, parla d’una operació frustrada per part d’Amber amb l’entorn polític de Sánchez que buscava donar el control editorial de Prisa a periodistes de perfil progressista i propers a Zapatero. En concret, segons el diari, es volia posar Ignacio Escolar com a director d’El País i Antonio Garcia Ferreras comandant la SER. És enmig d’aquest marasme que el diari parla de la independència dels mitjans. Hipocresia? Missatge als nous gestors? Totes dues coses?
L'èpica d'aprendre el castellà
El debat sobre la immersió segueix generant titulars tramposos a Can Caverna. ʺLa victòria pòstuma de Severo Bueno perquè la seva filla aprengués espanyol a Catalunyaʺ, diu la portada d’El Mundo d’aquest diumenge. De la qual cosa es dedueix que, abans, la seva filla no aprenia espanyol. Hi falta una preposició, aquí: ʺenʺ. La seva filla no aprenia ʺen espanyolʺ. Però la llengua espanyola l’aprenia a les classes específiques. I a casa. I al cinema. I a Netflix. I al pati. I a les botigues. I ves a saber si també per part de professors que se li adreçaven en castellà, si veien que tenia poca comprensió del català.
