Quan el petroli i el carbó no faran ningú ric

SI FOS UN ACTIVISTA, aquest matí em plantaria a la porta de la Conferència sobre el Clima de París i aniria regalant als 150 caps d’estat i de govern fotocòpies (a dues cares) del que va dir el governador del Banc d’Anglaterra, Mark Carney, fa dos mesos: que els inversors britànics es podrien enfrontar a pèrdues “potencialment grans” a causa del canvi climàtic, i que els financers haurien de tenir més en compte l’escalfament global en els seus negocis perquè podria passar que grans reserves de petroli, carbó i gas quedessin “literalment inservibles”.

Només cal una mica de sentit comú per entendre que si no assolim una pacte universal per aturar l’escalfament del planeta no cal que perdem el temps ni en plans de pensions ni en el recurrent debat entre llibertat i seguretat: ¿vols més inseguretat que no tenir casa? De manera que si no ho volen fer per raons òbvies, ni pels seus fills, ni pel papa Francesc -que va escriure una encíclica sobre el canvi climàtic-, que ho facin pensant en el que va advertir Mr. Carney. Però que ho facin.