Rosa Díez, vicepresidenta?
Són interessants les conclusions, que ahir publicava el diari El País , que ha realitzat l'empresa Metroscopia per a aquesta mateixa publicació en els últims cinc mesos. Després d'una sèrie de sondejos successius, i amb un total acumulat de 14.000 entrevistes, els gràfics resultants vénen a vaticinar, en unes properes eleccions espanyoles, una patacada monumental tant del PP com -sobretot- del PSOE en benefici d'altres formacions: particularment la IU que comanda -perdó, coordina- el camarada Cayo Lara, i la UPyD que no tan sols comanda, sinó que també personifica, la histriònica Rosa Díez. Segons l'estudi, el partit de Don Mariano podria patir una hemorràgia de fins a 47 diputats i quedar-se en 139, molt lluny de l'actual majoria absoluta. Pel que fa al PSOE, l'hecatombe ja seria superlativa: perdrien fins a 20 diputats per quedar-se en els 90, la qual cosa el convertiria en una mena de baluerna parlamentàriament aparatosa, però ja del tot incapacitada per proposar cap alternativa de govern.
El mateix diari i els responsables de l'estudi repetien amb èmfasi el que se sol dir en aquests casos: que l'estudi només es pot llegir com una simulació, que té el valor d'indicar una tendència però que de cap manera es pot interpretar com un vaticini del que passarà el dia que se celebrin eleccions a Espanya. Les empreses demoscòpiques, i els diaris que en publiquen els treballs, s'han tornat últimament molt humils, després d'haver emès reiterats pronòstics espifiats, com tots els que van tenir a veure amb les últimes eleccions al Parlament català. I és cert que la ciutadania, pel que sembla, no contesta de la mateixa manera quan és interpel·lada en període electoral o quan se la sotmet a un simulacre d'aquest tipus. De fet, ni tan sols es corresponen sempre els sondejos a peu d'urna amb els resultats que finalment surten d'aquestes mateixes urnes. I, per descomptat, sempre ens falta conèixer això que se'n diu la cuina de les dades, etc.
Però no per això la tendència apuntada deixa de ser interessant, com dèiem. I inquietant. Voldria dir que la crisi, i la inoperància que han demostrat el PP i el PSOE a l'hora de fer-hi front, escombraria el tradicional bipartidisme espanyol per donar aire a d'altres opcions més, diguem-ne, radicals (IU pot tenir la temptació de liderar una mena de Siritza grega, i UPyD fa temps que té la temptació d'avançar-se al PP per la dreta més extrema i més demagògica), amb les quals caldria necessàriament arribar a acords de govern (CiU i ERC, tot i que el partit de Junqueras pujaria, hi pintarien poc en aquest escenari). I, si el PSOE no reacciona, que res no fa pensar que ho faci, un dels pactes de govern més fàcilment imaginables seria el que uniria precisament el PP amb UPyD. Hi haurà qui pensi que l'onada de nacionalisme espanyol desbocat que sortiria com a conseqüència d'una entente com aquesta seria bona per al sobiranisme català, per allò del com pitjor, millor. Però què volen que els digui, a mi no em ve gens de gust comprovar-ho.
