Violacions i extrema dreta

EscriptorEl mateix tribunal que va jutjar escandalosament la Manada ha condemnat ara a només deu mesos de presó (contra els deu anys que demanaven les acusacions) un individu que va apunyalar i estrangular la seva dona davant dels seus fills, amb l'argument que podia haver-la mort però que “va decidir lliurement” no fer-ho. A València, l'Audiència Provincial ha imposat només dos anys i dos mesos de presó, i una multa de 900 euros, a un violador que es va passar hores fent pegar cops de cap contra el terra a la seva víctima, de 25 anys: el tribunal al·lega que ella va fer teatre quan era petita, a l'escola, i que hauria utilitzat els seus dots com a actriu per exagerar el seu relat. A Viella, uns altres violadors han estat condemnats només per agressió sexual i no per violació perquè l'Audiència de Lleida ha considerat que la víctima no va mostrar prou resistència. El descrèdit de la justícia també és això, a més d'espectacles com el de les hipoteques o els mercadejos polítics amb el Suprem i el Consell General del Poder Judicial.

Al mateix temps, el Clínic de Barcelona ha fet públic un informe segons el qual aquest hospital atén de mitjana un cas de violació cada dia. Com ha dit el director mèdic, Antoni Castells, es tracta d'una dada summament greu i d'un assumpte de país. Més que més quan les víctimes (la majoria molt joves) mostren cada vegada menys disposició a denunciar els fets, cosa que n'hi ha que consideren estranya o paradoxal. No ho és gens: amb quin esperit s'atreveix a denunciar una dona que ha estat violada, vist el panorama que ofereix la justícia? El judici de la Manada va resultar especialment dissuasori per a les víctimes de violació: quan saps que t'exposes a ser tractada de puta per mig Espanya, a veure la teva intimitat escodrinyada per detectius i periodistes sense escrúpols, i a ser obscenament interrogada per un advocat sobre la lubrificació de la teva vagina, és ben normal que t'ho pensis moltes vegades abans de posar una denúncia. Tantes, que al final acabis per no posar-la.

Hi ha motius per sospitar que existeix una relació directa entre l'augment de casos de violació i agressió sexual entre els joves i l'auge de l'extrema dreta. La ideologia d'ultradreta no es limita a l'exaltació de Franco i a un patriotisme espanyol d'índole fanàtica, sinó que també inclou una visió sobre la sexualitat que passa sempre per l'ús de la violència contra les dones. És, per dir-ho en termes col·loquials, la famosa figura del 'macho hispánico', que veu en la violació d'una dona una forma d'expressió de la seva voluntat de força i domini, i per tant una via de realització personal. Encara que ells no sabrien expressar-ho en aquests termes, violar una dona és, per a ells, un acte d'afirmació política, perquè així és com entenen que s'han de fer les coses en tots els ordres de la vida, així en l'íntim com en el públic. I ho fan amb la tranquil·litat de saber que hi ha un sistema polític i mediàtic, i també judicial, que els dona la raó.