Sobretaula amb Helena Rakosnik
Dimarts a la tarda al Divendres de TV3 van aprofitar la commemoració del Dia de la Dona per entrevistar Helena Rakosnik, l’esposa de l’expresident Artur Mas. La coincidència (casual o voluntària) permet certa al·legoria: en el dia oficial per reivindicar l’empoderament de la dona se’n convida un exponent màxim, una fembra amb galons. És la versió moderna i televisiva d’aquell crit històric de l’“Això és una dona!” que en el seu moment (com han canviat les coses) se li va cridar a Marta Ferrusola.
Fins ara a Helena Rakosnik l’havíem vist de discreta acompanyant del seu marit en reportatges i imatges del TN. Però mai l’havíem sentit parlar de manera distesa i sense presses. Una altra Helena, la Melero, l’entrevistava. La va rebre al plató amb dos petons i, per uns instants, l’espai va adquirir aires de rebedor de casa bona. Això de fer els petons de benvinguda davant de les càmeres (una deferència a la qual se senten més obligades les presentadores que els presentadors) transmet una familiaritat que costa d’encaixar abans d’una entrevista periodística.
Melero va preguntar-li pel marit i per com s’havien viscut a nivell domèstic els moments polítics d’alta intensitat. Però també li va preguntar per la seva feina, les seves tasques més humanitàries i la feina amb fundacions. L’estereotip clàssic. Les entrevistes amb esposes de marits importants solen tenir una pàtina elitista i carrinclona. Als Estats Units, Rakosnik seria la primera dama que fa guanyar vots. Melero estava alerta. Quan li va demanar per l’evolució ideològica de la família, Rakosnik va contestar: “Sí que hem canviat, més que res perquè hem vist les coses més clares”. I la periodista va repreguntar: “¿Ser independentista vol dir veure les coses més clares?” L’entrevista tenia efluvis d’aquell progressisme passat de moda, on encara és admirable que la dona d’algú important treballi. Quan es valorava la seva activitat professional, Melero li va preguntar: “Això és el que també li ha traslladat a la seva filla?” Com si la predisposició laboral en les dones fos un missatge de mares a filles. Era una indirecta per saber si després de parir bessones la filla continuarà treballant. La conversa va tenir un instant surrealista. Melero, coneixedora de la tasca de Rakosnik en la sensibilització per l’anorèxia, li va explicar que més tard entrevistarien una noia que ha denunciat Zara per fabricar roba de talles que no s’ajusten a la realitat femenina. I llavors la periodista ho va aprofitar: “Jo no sé si vostè, quan va a les botigues, troba la talla que li escau o ja li comença a costar. Per allò que cada vegada ens han rebaixat un número la talla...” I Rakosnik va respondre: “Jo, gràcies a Déu, encara les trobo”. Un gran encert d’entrevista pel Dia de la Dona. Va quedar claríssim que encara queden motius per continuar reivindicant-lo.
