19/01/2021

Tombar l'ajornament electoral seria un despropòsit

2 min
La portaveu del Govern, Meritxell Budó, i el vicepresident, Pere Aragonès.

BarcelonaLa decisió del TSJC d'acceptar les cautelaríssimes demanades per un particular que va presentar un recurs contra el decret d'ajornament de les eleccions del 14 de febrer al 30 de maig ha tornat a deixar la data electoral en uns llimbs completament incomprensibles per al comú dels ciutadans. Esperem que sigui només una decisió tècnica, ja que el tribunal no ha entrat en el fons de la qüestió, i que en pocs dies, i atenent als arguments dels serveis jurídics de la Generalitat, es rebutgin els recursos i es torni a fer efectiu l'ajornament. Qualsevol altre escenari seria un despropòsit.

És paradoxal que mentre la majoria de comunitats autònomes estan demanant al govern espanyol un canvi en l'estat d'alarma per poder avançar el toc de queda davant l'avanç descontrolat de la pandèmia, la justícia obligui a celebrar uns comicis en una situació de risc sanitari extrem. Per desgràcia, en els últims mesos no hi ha hagut voluntat política al Congrés de Diputats per introduir canvis en la Loreg que permetessin minimitzar el risc de celebrar unes eleccions (ampliant els dies de votació, introduint urnes mòbils, etc.), ni el Parlament s'ha plantejat fer una llei pròpia per eixamplar al màxim el marc legal actual.

En aquest context, obligar els ciutadans a sortir de casa per anar als centres de votació quan el que s'està demanant a tothom és que es quedi a casa i redueixi al màxim la interacció social seria una irresponsabilitat. Per començar, perquè molts d'aquests ciutadans considerarien que no valdria la pena assumir el risc i, per tant, renunciarien al dret a vot. És més, ¿es pot obligar un ciutadà a ser membre d'una mesa quan hi ha un perill objectiu per a la seva salut? Aquí entrem en un camp de mines judicial.

Però més enllà dels arguments epidemiològics, resulta que el que ha fet Catalunya ja ho han fet abans dos territoris, Euskadi i Galícia, sense cap problema. No s'entendria, doncs, que a Catalunya no se li permetés prendre una decisió similar a la que van prendre Alberto Núñez Feijóo i Iñigo Urkullu. A més a més, cal subratllar que en el cas català no s'han esgotat els quatre anys de la legislatura, de manera que no s'estaria allargant la interinitat del Govern ni privant la ciutadania del dret a vot més enllà del que preveu la llei. És evident que el decret hauria de ser jurídicament impecable, i així s'espera dels serveis jurídics de la institució.

Resulta sorprenent que els recursos contra l'ajornament no els hagin presentat partits amb representació parlamentària sinó el el minoritari Izquierda en Positivo, d'altres que no hi concorren, com la Lliga Democràtica, o col·lectius com Federalistes d'Esquerres o Impulso Ciudadano, cosa que fa sospitar que hi ha motius electoralistes al darrere. I encara una cosa més: no seríem aquí si s'haguessin convocat les eleccions quan ja se sabia que el president Torra seria inhabilitat. Perquè, al final, qui acabarà decidint són els jutges.