El Yak-42 o el metro de València

Abans-d'ahir va fer 10 anys de l'accident d'avió en què van morir 62 militars espanyols que tornaven d'una missió a l'Afganistan. El risc zero no existeix i sempre pot haver-hi accidents. I molts cops no són culpa de ningú que no sigui la fatalitat. Ara bé: 1) l'indicador de combustible i el sistema de gravació de l'avió no van funcionar; 2) la companyia ucraïnesa noliejadora del vol no va contractar cap assegurança; 3) la tripulació no havia fet les hores necessàries de descans i no tenia experiència; 4) el març del 2010 el jutjat d'instrucció número 2 de Saragossa va condemnar Um Air (la companyia en qüestió), la reasseguradora i la contractista alemanya a pagar 6.125.500 d'euros d' indemnització a les famílies, que encara no s'han abonat; 5) la pressa per tapar el cas del ministeri del qual era responsable Federico Trillo va fer que s'identifiquessin erròniament 30 dels 62 cadàvers i que, en alguns casos, s'enterressin juntes les restes de fins a tres persones; 6) ningú va demanar mai perdó; 7) Trillo va ser premiat amb l'ambaixada a la Gran Bretanya, malgrat no ser diplomàtic; 8) Luís Alejandre, llavors cap de l'estat major de l'exèrcit i autor de la frase "Hi ha familiars que només volen aconseguir diners i humiliar l'exèrcit", actualment és conseller de Transports del govern insular de Menorca, governat pel PP; 9) el govern del PP, que llavors també era al poder, ha evitat celebrar actes oficials de record als morts o de reconeixement als familiars, i 10) dos dels tres únics condemnats van ser indultats per Rajoy.

Bé, crec que no cal afegir res més, oi?