Andorra, excel·lència gastronòmica

La nostra gastronomia, la de sempre, no està renyida amb l’evolució i la implementació d’una nova forma de desenvolupar el sector

Fa pocs dies se’ns anunciava l’activació d’una nova iniciativa empresarial de caire gastronòmic que entenc marcarà un abans i un després en l’esdevenir del país. El projecte The Embassy, impulsat per un grup empresarial familiar de referència a Andorra, aportarà excel·lència a l’oferta gastronòmica i d’oci al país i consolida una tendència ja iniciada amb el visionari projecte immobiliari El Diamant, ubicat a la que ha d’acabar sent la zona comercial 'premium' d’Andorra, segons el Pla Estratègic del Comerç. Un cop més es demostra la capacitat de seducció de l'empresari andorrà, l’esperit emprenedor, la visió de futur i el profund patriotisme que, tant de bo, com si d’una benigna i providencial epidèmia es tractés, necessitaríem que es propagués per tot el país per tal de neutralitzar el negativisme, el criticisme, l’escepticisme i l’individualisme.

Tanmateix, resulta evident, com ja m’heu sentit dir, que sense la implicació i complicitat dels propietaris de les superfícies comercials del país serà impossible la transformació efectiva dels nostres bulevards de referència. En el cas que explicava, el propietari ho ha entès a la perfecció. Esperem que la resta ho entenguin igual de bé. De moment, El Diamant i The Embassy ja són icones, de present i de futur, de la nova Marca Andorra.

L’oferta gastronòmica del país, però, ja fa temps que gaudeix de bona salut. De fet, tenim magnífics restauradors amb una reputació forjada amb esforç i talent. Però en canvi, no hem tingut encara la inspiració d’anar més enllà com si ho han fet a d’altres llocs del món. Fa pocs dies ens visitava el Culinary Institut of Barcelona per tal de captar potencials clients al nostre país per a la seva nova iniciativa de formació en l’àmbit de la restauració. Només cal navegar a través de la seva web per entendre la qualitat de la innovadora oferta educativa que plantegen. Però que dir de la Basque Culinary Center és un autèntic ecosistema gastronòmic de referència i fama internacional.

Cal ser intrèpids sí, ja em coneixeu, ja estic pensant en l’ecosistema gastronòmic d’Andorra. Fa temps que dono voltes a la possibilitat de crear una escola d’hostaleria i restauració d’avantguarda al nostre país. Avui ho veig encara més factible si hi posem és clar una mica d’imaginació. No només es tracta de formar futurs xefs de prestigi. N'hi ha moltes de professions que giren al voltant de la gastronomia. Mentre les iniciatives empresarials a nivell mundial segueix creixent i el turisme multiplicant-se, la demanda de gent ben formada també es multiplicarà i aquí a Andorra té la seva oportunitat.

I creieu-me, existeix un 'savoir faire' en la formació en aquest àmbit que genera sinergies i expectatives inimaginables. En un recent viatge, un creuer de la companyia Viking Cruisers, vaig poder conèixer, no només l’excel·lència en el servei sinó l’experiència d’aquells que, arribats dels racons més diversos del món, estaven allí treballant. Semblaven tots tallats del mateix patró i tot i diferenciar-los la nacionalitat, tenien un denominador comú: la professionalitat extrema. Doncs bé, parlant amb alguns dels responsables d’aquesta empresa vaig poder entendre que podia fer la futura escola d’hostaleria i restauració d’Andorra: formar i proveir a empreses d’aquell nivell, que cada any cerquen talent per tot el món, de professionals de les especialitats més diverses, però tots necessaris, i així contribuir a consolidar una de les branques que hauria de tenir el futur ecosistema gastronòmic d’Andorra.

És clar, un ecosistema el composen altres branques que també són una oportunitat per al nostre país. Aquí, la nostra agricultura, especialment la vitícola, la ramaderia, la indústria alimentària, hi té molt a dir. Si això ho combines amb la investigació i la innovació vinculada a aquest sector i a més, crees l’escenari, amb els centres adequats a l'efecte, les residències per a estudiants que podrien arribar de països molt diversos, i comptes amb la implicació de tot el sector gastronòmic del país, el present i el que arribarà a futur, ja tens organitzat l’ecosistema del que parlàvem. El que deia, només cal una mica d’imaginació i, és clar, l’empenta del sector privat, recolzat pel públic en allò que sigui de menester.

Crec que la nostra gastronomia, la de sempre, no està renyida amb l’evolució i la implementació d’una nova forma de desenvolupar el sector. Mai perdrem la referència d’aquella cuina tradicional, la de les nostres padrines, la que ens ha ajudat a créixer i a ser on som, però probablement el millor homenatge que podem fer-los-hi és evolucionar i projectar-nos vers el futur, això sí, prenent com a referència els valors del passat i enaltint-los com es mereixen.

Va per vosaltres en aquest article número 100: iaia, mare, les que em vàreu cuidar i alimentar amb tant 'carinyo' en la meva infantesa i joventut; mercès a vosaltres vaig aprendre a estimar la cuina; cassoles, salses, brous, guisats, arrossos, postres, tot meravellós, entranyable, inoblidable. La vostra abnegació, la vostra intuïtiva saviesa, em varen marcar de per vida, i és justament aquest sentiment el que m’anima a pensar que cal protegir el llegat de tantes padrines, iaies, mares que davant dels seus fogons han escrit també la història d’Andorra. Al final, del que es tracta és de seguir escrivint nous capítols d’aquesta història, però adaptant-los a les oportunitats que ens ofereix el destí.

Etiquetes