Cambrer a Menorca i a Andorra

Les condicions són totalment oposades. El meu interlocutor no ha començat a treballar encara i ja descarta tornar a Andorra un altre any.

Aquest diumenge he mantingut una llarga conversa amb un home peruà (nascut a Lima) que es dedica a la restauració. És cambrer-bàrman i passa la major part de l'any a Menorca. Aquest diumenge començava a treballar en un hotel de Soldeu per temporada a l'espera de tornar a Menorca per l'estiu. Descriure només la realitat i em reservo l'opinió ara que estem en campanya electoral i tothom promet qualitat de vida, salaris dignes, habitatge i el 'oro i el moro' com es diu en castellà.

L'home cobra 1.600 euros mensuals nets a Menorca, paga 350 euros per un pis amb una habitació i cuina separada. Hores extres a banda, igual que festius que li toca treballar. I un bon grapat de propines, perquè anglesos i alemanys són generosos, a vegades fins a 20 euros de propina.

Aquest diumenge començava a treballar a Andorra. Ja m'ha dit que no hi tornarà, i això abans de començar. El sou és de 1.200 euros, 300 euros per un pis amb habitació compartida amb quatre persones, hores extres no pagades (li compensen plegant abans o entrant més tard) i la vida més cara. Obrir un compte corrent a un banc li ha costat 75 euros. "Encara no he cobrat i ja estic amb 75 euros en negatiu", m'ha comentat.

Opinin vostès mateixos. Ja podem demanar més quotes, ja que la gent no hi vol venir. I això passa en molts altres sectors per una raó molt simple, la gent es vol guanyar la vida dignament, tenir per viure, i no sentir-se explotat. Si la qualitat i l'excel·lència ha d'arribar per aquest camí, ja podem esperar. Aquell empresari que pensa que l'euro millor guanyat és l'estalviat té poca visió de futur. S'ha d'invertir, i invertir també en recursos humans, en professionals preparats però també ben pagats perquè sinó el resultat final és un mal servei i el disgust d'un client que no tornarà.