Crisi d'identitat?
Recorrent els carrers cèntrics del país, en un dissabte qualsevol, la llengua que predomina arreu és el castellà
Dissabte a la tarda passejava per l'avinguda Carlemany i vaig veure una promoció escrita en castellà al vidre de l'aparador d'una botiga de cosmètics. No era una publicitat feta en vinil, ni una pancarta atractiva, d'acord que era un escrit matusser que semblava improvisat en retolador, però escrit en una sola llengua i en cap cas la catalana. Vaig passar pel Saló del videojoc i tots els nois que duien una samarreta de l'organització on deia 'staff' s'adreçaven a la canalla en castellà. A l'hora de dinar, vam menjar en un restaurant molt concorregut de l'eix comercial The Shopping Mile i cap cambrer se'ns va adreçar en la llengua del país. I això és només l'exemple d'un dissabte qualsevol.
Em direu que estic fent demagògia. Perquè és clar, en el sector de la bellesa, la moda, els cosmètics, ja se sap, el castellà és la llengua que preval. Igual que en l'àmbit dels videojocs, perquè gairebé no en trobarem cap en català. I en el sector de la restauració passa el mateix, per anar ràpid, millor que sigui en castellà perquè hi ha turistes i... ves, encara que els turistes siguin catalans, en castellà tot és més pràctic. Tot plegat, fal·làcies. El que és un fet és que el català retrocedeix de tots els àmbits, de tots. Fins i tot d'aquells sectors on tradicionalment el català tenia més presència. L'altre dia vaig trucar a consultes externes de l'hospital Nostra Senyora de Meritxell i també em van atendre en castellà, igual que el metge que em va visitar.
El problema va més enllà de si fa més 'pro' dur una samarreta on digui 'staff' o si l'eix comercial es diu The Shopping Mile. El problema rau en el dia a dia, ara ja no és que no puguem viure plenament en català, ara el que passa és que el català queda relegat a un segon pla. Al gimnàs em fan la classe en castellà i al súper també m'atenen en castellà... Obro l'agenda que per Nadal em van regalar en una famosa perfumera d'aquest país i, a més de trobar la llengua castellana en primer lloc –per davant del català, evidentment–, em trobo que dimarts vinent és 'mardi gras' i enlloc hi diu 'dijous gras'. Tampoc hi trobo 'Sant Antoni', en canvi s'hi assenyala 'Sant Valentí'. Què està passant? On és la cultura pròpia, on és la llengua? Podem fer com si no passés res, bé, és el que estem fent. Perquè potser a la societat andorrana realment no li interessa que es preservi la llengua i la cultura pròpies, però si és així, on queda la identitat del país?
