Opinió 06/10/2015

Divina homosexualitat

L’homosexualitat, segons el Vaticà, no permet que algú transmeti els valors de tolerància i respecte a les persones que reivindica l’Església. I l’amor? Tampoc?

i
Pau Riera Dejuan
2 min

No titulo així per riure de la posició de l’església amb l’homosexualitat —que per altra banda no seria cap bogeria. Ni per fer apologia de les relacions entre persones del mateix sexe. Ni tan sols per cridar l’atenció. No.

Titulo amb ‘divina homosexualitat’ pel comunicat que va fer el capellà i teòleg Krzysztof Charamsa el passat dia 3 d’aquest mes. Pel necessari debat mediàtic que obre la seva anunciació. El mossèn polonès va dir en una entrevista que era gai i que tenia parella —just un dia després es va saber que era català— i instantàniament, el portaveu del Vaticà va anunciar que Charamsa seria expulsat de la Congregació per la Doctrina de la Fe.

El comunicat especifica que l’expulsió és perquè el sacerdot ha dit públicament que és homosexual. I a sobre té parella. Tot rodó. Però això fa que em pregunti que si només hagués anunciat l’homosexualitat, sense dir que té parella o directament dient que no en té, també l’haguessin expulsat? Potser ho haguessin intentat tapar o treure-li importància, com han fet en tants altres casos.

La resposta, agafant el comunicat com a referència, és sí. El fet de tenir parella no afecta la decisió del Vaticà. Perfecte. Doncs ja tenim un senyal més del que segueix sent l’Església al segle XXI. Un organisme del tot obsolet i retrògrad, encara que l’actual màxim representant vulgui aproximar-la a tots i cadascun dels fidels —fins i tot dient que ell no es ningú per criticar els gais i que se’ls ha d’integrar a la societat—. Però encara no s’ha superat que algú de les desenes de milers de sacerdots que pertanyen a l’església catòlica ho siguin.

Per simple estadística n’hi ha. De la mateixa manera que entre tantes persones és gairebé impossible que cap d’elles hagi creat vincles afectius que hagin arribat fins a l’amor. L’homosexualitat, segons el Vaticà, no permet que algú transmeti els valors de tolerància i respecte a les persones que reivindica l’Església. I l’amor? Tampoc? No entenc com algú que creu en el que fa i viu per poder-ho fer possible, hagi de deixar de transmetre el que creu perquè estima una altra persona i viu dins d’una organització tancada al canvi que no ho permet. Sigui home o dona.

stats