No vulguem córrer massa

“Fes-me cas, que sé del que et parlo. Jo això ja ho vaig viure”. Sent adolescents sentíem aquesta frase tants cops que vam acabar odiant-la. Ja no ens crèiem ningú que ens parlés des d’una suposada...

De professió: encuriosit

Hi ha homenatges que no tenen un principi clar. Primer de tot, i per deixar clar el que ve a continuació, cal dir que les properes línies s’allunyen del tot del que alguns encara pregonen com l’objectivitat...

(Des)Funció de prioritats

Som massa joves per tenir res massa clar, però mica en mica, i al ritme de l'actualitat, es van desvetllant certs coneixements que ens van ensenyant el camí a seguir. Demà veurem de nou concentrats a la...

Ni París ens queda

I és quan te'n vas a dormir que entens que has d’escriure més. T’ho repeteixes cada nit, durant aquells minuts que et regales per llegir, més per escalfar els peus que centímetre a centímetre vencen el fred...

Equivocar-se d'oportunitat

"La política és la ciència de saber aprofitar les oportunitats que et donen". Així va presentar-se un professor a la facultat. No sé si va ser exactament la primera frase que va llançar en una de les...

Del mort i de qui el vetlla

Les situacions diàries i malauradament reals que amenitzen –llegir amb ironia, si us plau– les setmanes prèvies a l’inici del judici dels presos polítics catalans semblen estar dirigides per permetre cada...

Faraons a Andorra

Si us trobeu algú que us segueix explicant que el dia dels Sants Innocents és el 28 de desembre, malfieu-vos. El 10 de gener és la nova gran jornada de les bromes. Mentre una cadena de televisió espanyola...

Un Bru d’esperança

Aviat farà cinc anys que escrius una columna d’opinió setmanal en aquest diari. Després d’una revisió ràpida dels teus articles, m’atreviria a dir que mai has fallat amb el teu deure. Cada set dies,...

Tasques pendents

Al Nadal s’hi ha d’arribar amb els deures fets. És de sobres conegut que no es poden encarar les festes de final d’any amb quefers pendents. El Morabanc Andorra va seguir les regles del joc al peu de la...

Isards d’una gepa

Ja fa tres anys que durant l’època de Nadal Andorra té uns convidats que provoquen il·lusió i indignació a parts iguals. Són els rens i els dromedaris de l’empresa Evecan. Venen des de Cantàbria en un...

Els banys del Bernabéu

La final de la Copa Libertadores es jugarà finalment a l’estadi madrileny Santiago Bernabéu. Després de diversos dies en què el futbol argentí ha mostrat la seva pitjor cara, la Conmebol ha decidit que el...

L'albada

En el moment de començar un projecte de llarga durada, encara no s'és capaç d'arribar a previsualitzar tot el que t'aportarà. No imagines les hores de feina que suposa. Ni els moments d'incertesa que...

El llom

Tancar els ulls i recolzar el cap mai és tan feixuc com en aquest moment. Acabem d’acariciar el llom per últim cop. Quina sensació de buidor que se sent. Es degusta sabent-la finita i curta en el temps....

Malgrat tot, no passaran

En calent podria sorprendre els anys de presó demanats per la Fiscalia espanyola i per l'Advocacia de l'Estat. Podríem mostrar-nos astorats pel joc de policia bo i policia dolent que han pretès interpretar...

Allà on va, busca brega

Fa 710 dies que són a presó. Onze dies enrere va fer dos anys exactes del moment que els va canviar la vida. El dia 4 de novembre, d’aquí a una setmana i només deu dies abans que es compleixi dos anys de...

Vull acomiadar-te

Sona una música que no sabia que existia. Mai l'havia escoltada. Mai li hagués agradat. N'hagués fet sonar una altra. De les que li agradaven. De les que li feien aparèixer aquell somriure que ens enganxava...

La cerimònia de les 12

Som a l’any 2043 i una noia que viu a la cantonada Llobregat-Muntanya de passeig de Sant Joan i carrer Diputació s’afanya per arribar a la plaça de la Sagrada Família. Avui s’ha adormit i ara ha de córrer...

Les meves dues diades

L'estiu sempre ha tingut com a final una diada. De més petit era la de Meritxell, la que significava tornar a l'escola. Veure amics de nou, descobrir-ne més i anar superant etapa rere etapa. També era la...

La recerca del primer mort

Resulta que Ciutadans denuncia una agressió per part d’un independentista a una dona que juntament amb el seu marit i fills arrancava llaços grocs i els llançava a terra. Carmen Mejías, regidora del partit...

L'Altaveu de la vergonya

Hi ha anècdotes històriques que no haurien de ser qüestionades. Com la que aquesta setmana passada s'ha discutit en algunes xarxes socials i que tenia com a protagonistes els figurants d'una escena de...

Lluitar gràcies a Eurovisió

En Jordi i la Laia estan confosos. De fet viuen immersos en el desconcert des que Netta Barzilai va alçar-se contra tot pronòstic com a vencedora de l'última edició d'Eurovisió. Des d'aquell dia les...

El feixisme avança institucionalment

Només d'acabar l'estiu s'exhumaran les restes del dictador Francisco Franco de la que ha estat la seva tomba des de fa més de quaranta anys. Així ho va comunicar el president del govern de l'estat espanyol,...

Que maca que t’ha quedat l’avinguda, Conxita

Surt de casa a la mateixa hora de cada matí. Malgrat que després de l’ictus ha sigut capaç de recuperar la capacitat de caminar gràcies a les inacabables hores de fisioteràpia, alguns dels trajectes que fa...

La lluna roja de la jutgessa

La jutgessa es trobava bé segons abans, però a dos quarts de deu de la nit de divendres va començar a notar una sensació estranya a la panxa. No era malestar, més aviat tot el contrari. Una espècie de...

Putin no es mulla

Normalment en una final de qualsevol esport hi ha un clar vencedor i un clar derrotat. La glòria eterna davant la desfeta de tocar amb els dits la victòria final que ha de fer entrar als annals de la...

Les tempestes del Tour

Els estius a Andorra són rutina. Una tradició que ajuda a trencar amb el costum de la resta d'any. Som molts els que, malgrat haver acabat els estudis, intentem seguir pujant a passar l'estiu o bona part...

Com explicar Andorra

Quan els andorrans sortim d’Andorra, sigui per viatjar o per viure, sempre hem d’acabar explicant el país. Sempre ens trobem persones que en saben molt poc, que en tenen una imatge esbiaixada pels mites...

El bombo

Realment, i per fi, estic tranquil. El so del bombo més famós del món, que dic del món, de la Via Làctia i part de l'estranger, retrunyirà de nou demà a l'Estadi Olímpic de Luzhnikí. Des del dimecres el meu...

Apologia de la tornada

L'arribada de l'estiu, tan inevitable com esperat, se'm presenta de nou com l'última oportunitat. Com aquell últim tango. En el moment en què la calor comença a collar de nou, el meu cap ja només pensa en...

La barbàrie

Realment ho és. I una vergonya. I ho seguirà sent mentre no hi hagi desobediència civil. L’esperança d’estar representats per polítics amb més decència humana que ferides als genolls per claudicar contra...

< Anterior | 1 | 2 | 3 | 4 | 5 | Següent >