Espot necessita millorar argumentari

De la crida encoberta al vot útil a la victimització. Ja fa dies que escoltem el mateix relat argumental que, des del meu punt de vista, fluixeja en els fonaments

Les entrevistes als polítics és el gènere periodístic que més m'agrada i crec que, si està feta des de l'exercici del periodisme –i ja m'enteneu quan dic això–-, qui la llegeix o escolta hi pot trobar afirmacions, detalls que van més enllà del relat oficial que et vol col·locar l'entrevistat. És el gènere en el qual el polític se sent més indefens, perquè no deixa de ser un cara a cara amb un professional que transcriurà allò que li digui i transmetrà allò que no li vulgui dir.

Diumenge aquest mitjà publicava una entrevista al candidat de DA, Xavier Espot, i un cop llegida i rellegida hom s'adona que ja fa dies que escoltem el mateix relat argumental que, des del meu punt de vista, està bastit sobre tòpics i necessita millorar. Em fixaré només amb quatre grans idees: crida encoberta al vot útil, dualitat coprincipat-avortament, frenar momentàniament l'augment dels lloguers i, com a colofó, la victimització.

1. Crida encoberta al vot útil. En dic encoberta perquè encara no s'ha verbalitzat com a tal, però aquest voler posar com a rival a batre el PS perquè en teoria és el partit que contraposa un model de societat diferent al que presenta DA, no té cap altra pretensió que frenar amb la por aquell vot desencantat de DA que pugui marxar cap el que s'ha anomenat tercera via de Josep Pintat i, al mateix temps, poder atraure –encara que sigui en menor mesura– liberals més moderats que no els agrada el pacte amb els socialdemòcrates. Doble míssil, doncs, que vol evitar el creixement de qui ideològicament està més proper a DA –Pintat i liberals– i pugui sostreure-li potencial electoral.

2. Dualitat coprincipat-avortament. Vindria a ser: guardem les essències, però no deixem desemparades les dones (en el tema de l'avortament). Però amb cert regust a discurs de la por: l'actual arquitectura institucional trontollaria o, pitjor encara, s'acabaria si el país tirés pel dret amb l'avortament. I perquè això no passi, és a dir, perquè sigui compatible mantenir coprincipat amb el que segurament pensa la immensa majoria sobre l'avortament en ple segle XXI, faran un servei públic d'acompanyament a les dones que vulguin interrompre l'embaràs: no avorteu aquí, us direm on fer-ho. Espero amb delit les preguntes dels periodistes quan tinguin ocasió de trobar-se amb el copríncep bisbe sobre què en pensa que en el país d'on és cap d'Estat, si guanya DA, hi haurà un servei públic que s'encarregarà de vehicular la sortida per les dones que vulguin avortar. I amb més delit espero la seva resposta. O ja ho tenen parlat copríncep i candidat, o no ho entenc. Segurament deu ser això darrer. M'esperaré a escoltar o llegir el copríncep a veure què en diu.

3. Frenada (momentània) als lloguers. El candidat defensa la política governamental, no podia ser d'una altra manera, ni tan sols una mica d'autocrítica. Com és possible que en vuit anys de govern no hagin estat capaços de traçar mesures en el tema de l'habitatge que no ens transportessin a les mateixes problemàtiques del passat? Perquè el tema no és nou, es va frenar amb la crisi, però enlloc estava escrit que no tornés a passar. És més, segurament al contrari. Només s'hi han arremangat quan els ha explotat a les portes d'una campanya electoral i, a corre-cuita, és clar que no es poden "definir mesures concretes que puguin resoldre el fons del problema". Era en plena crisi quan s'hi havien d'haver posat, quan havien d'haver legislat perquè ara, quan el "problema" és un actiu en la societat, es disposés de més agilitat a l'hora de canviar marcs normatius o legislar. Serà interessant veure què posa en el programa electoral de DA i quines són les propostes que cal esperar que vagin més enllà del genèric "definir mesures concretes que puguin resoldre el fons del problema" i facin cas de les paraules del raonador del ciutadà.

4. Victimització. Segurament és l'herència que li deixa Toni Martí, procliu sempre a fer-se la víctima (i el màrtir). Seria un greu error que Espot caigués en la mateixa temptació. L'argument emocional és molt feble perquè el poder, i qui l'exerceix, sempre està sotmès a campanyes de desprestigi i a confabulacions orquestrades per criminalitzar-lo. Sempre. I si no que li demanin a Òscar Ribas, Marc Forné, Albert Pintat o Jaume Bartumeu. Ni DA ni Espot són diferents.

I un darrer apunt final: espero que ben aviat els sentim parlar d'altres temàtiques com les polítiques culturals, per exemple, enteses com a sinònim de dinamització i cohesió d'una societat i una porta oberta per donar a conèixer la diversitat i identitat d'un país. Tindrem paciència.